divendres, d’abril 04, 2008

Drexler intimista

Aquesta nit hem gaudit d'un gran Drexler al Palau de la Música. Més de dues hores abocat a un públic exigent i emocionat. Un Drexler acústic. Un Drexler sol davant de tots. Un Drexler i una guitarra... i molta poesia.

El 19è festival de guitarra arrenca espectacularment.

Gracias Jorge...

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Sí, sí... molt Drexler que segurament ho va fer genial, però jo em pensava que vindries a veure el Knopfler que va ser brutal... Osti tio, no hi ha manera que coincidim en un concert eh? A veure si encara ens haurem de trobar un dia al futbol... amb el mocador a la mà???
Salut Ignasi

ZAGASO ha dit...

Per què no vens a sentir Satriani?
Serà brutal!!!

Per cert. El barça va jugar igual de malament , però els del Shalke no li foten un gol ni al meu Horta!!!
A veure quan em convides al gran espectacle!!! jejejejeje

Anònim ha dit...

Hola


:)


Chao Chaiiito

ZAGASO ha dit...

Gràcies, anònim.

No sé què faria sense les teves aportacions....

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Drexler..., qué cabrón et posa tan aprop de la vida ,que a cops sembla que et llegeixi el pensament. Gràcies, per posarme'l tan aprop . Encara que tu eres més aprop. Hi ha cordes invisibles, com la que semblem compartir tu i jo . Una passada, de debó, gràcies de tot cor.

ZAGASO ha dit...

Gràcies per res. És un plaer compartir amb un bon amic la intimitat d'una llotja.

Y sin mariconeos, eh?

Gran Drexler i grans missatges....