divendres, de març 13, 2009

COÑAZO d'escrit !!!

Avui he acabat les 25 sessions de ràdio. Em trobo molt bé i sembla ser que tot acabarà en un gran ensurt. Ha estat molt dur anar cada dia durant tant de temps a l'institut oncològic de la Teknon per a posar-me la màscara i ser irradiat per la maquineta. Agrair al personal del departament de ràdiooncologia: secretàries, tècniques, doctors... Els he obsequiat amb un bon desdejuni, però es mereixen un monument per la seva professionalitat i sobre tot, pel seu cor. M'han fet estar molt tranquil i m'han ajudat tant... Gràcies especialment a la Sandra i la Raquel.
A la feina m'ho han posat fàcil. No he agafat la baixa i molts companys m'han ajudat a trampejar les classes que arribava tard. Vull agrair (un cop més) als meus amics de veritat, que han patit amb mi i m'han ajudat molt més del què era necessari: Isa, MªJosé i Ricard. Gràcies, de debò. I gràcies a la resta de profes pel seu ajut. *comentari eliminat a petició de popeye. jejejeje
Als amics de curses, blocs, facebook. A la vostra manera m'heu ajudat molt amb els vostres comentaris i trucades: keniata, donaire, mikel, sílvia, hanrath, ... (perdoneu els qui em deixo.)
A la família "se le supone", però l'he sentit molt a prop meu: germanes, pares,sogres,cunyats... i evidentment a la meva dona i als meus fills, que en silenci, també han patit força.
Em deixo als amics de sempre (nuri,jordi, xavi, àngels, francesc, JMaria, núria ...) i a moltíssims pares dels meus alumnes que m'han animat en tot moment.
Ara el metge em dóna 3 mesos de "calma". Al juny em faran un Ressonància per veure com està el fotut tumor i em faran controls cada 6 mesos. Dilluns començaré a córrer i a fer vida normal. (he de fer règim!!!!) L'oïda em segueix molestant, i és molt probable que la perdi totalment en 5 anys. Però igual NO! He passat un tràngol difícil. Mai no havia patit cap problema de salut, tret d'un parell de càries. La malaltia em quedava lluny. Ara he après a admirar la gent que lluita contra el càncer. He compartit 25 dies amb gent que està fent químio, ràdio i tota mena d'operacions. He après tant! M'emociona recordar aquelles cares, aquells cossos prims i aquells ulls plens de pors i d'il·lusions. No puc fer res per ells. Però estic més tranquil, sabent que darrera aquelles portes, trobaran uns àngels que amb un somriure sincer a la boca els diran: comencem !!!!

12 comentaris:

RaT ha dit...

OLE, OLE I OLE!!! ara relax i a disfrutar. Segur que la manera de veure les coses canvia molt després d'aquests ensurts. Es disfruta encara més de la vida. Així que, FELICITATS!!! MUAAAA

JRoca_Font ha dit...

Me n'alegro que tot el procés hagi anat pel bon camí, espero que puguis fer vida del tot normal properament.
Salut

ZAGASO ha dit...

rateta i JRoca: gràcies per recordar-vos de mi...
Torno a donar guerra!!!!

Anònim ha dit...

FELICITATS!!! Estic molt contenta que tot hagi acabat!! Ara disfruta de la vida com mai.
Molts petonets, NURI

Anònim ha dit...

Sort, sort i molta me´s sort
Ensaimada

Anònim ha dit...

Animal, com sempre, no hi has tocat.
Me n'alegro molt. Ja en tens una altra per explicar. Segur que tants dies a l'emissora t'han fe´t més fort.
Ara, a recuperar el temps perdut.
Cuida't maco.

Lo keniata de Guissona

Cristina ha dit...

A seguir bé o millor si pot ser. Que això sigui un ensurt per reprendre la teva vida amb més força si això és possible. Sort!

Anònim ha dit...

Un bon ensurt per aprendre una bona lliçó de vida i valorar-la com, a vegades, costa de fer...
Me n'alegro que puguis seguir donant mooooolta guerra, encara que no em vinguis a veure al Roure, jeje!
Petonets,

SÍLVIA

ZAGASO ha dit...

Gràcies a tots!!!!
Però m'ha caigut una "rodona" de cabell!!!! HORROR!!!!

Però tornarà a créixer!!! jejejejejejejejejeje

Mikel ha dit...

per ser un coñazo d'escrit es de lo mes maco que has escrit des de que llegeixo el teu blog ;-)

Donaire ha dit...

Mira, ja m'has alegrat la setmana. I m'has emocionat. Company, estic molt content. Abans de Sant Jordi trobem un dia i arreclem el món.

ZAGASO ha dit...

Gràcies mikel i Don.
Ha estat, sens dubte,un post escrit des de cor. I jo em segueixo emocionant amb els pacients de l'oncològic, que a ben segur haguessin volgut tenir el meu benigne tumor. Només els veig ULLS!!! Us heu parat a pensar en aquesta puta malaltia? Els va minvant , poc a poc, fins que només queda un cos molt prim i uns ULLS que diuen : NO VULL MARXAR! Un monument per a ells i tot l'ajut del món possible.
Per mi, ha hagut una abans i un després.

Gràcies companys, i no et erdno el sopar, Don...