tag:blogger.com,1999:blog-17593289.post1352703168488393813..comments2023-10-28T12:52:27.762+02:00Comments on El blog de l'Ignasi: La puta mort és dura... sempre...Unknownnoreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-17593289.post-89571945306495571512008-11-13T18:44:00.000+01:002008-11-13T18:44:00.000+01:00Collons! Podries haver començat amb la frase "NO H...Collons! Podries haver començat amb la frase "NO HA ESTAT EL MEU PARE".<BR/>Quin patir!<BR/><BR/>T'acompanyo en el sentiment, anyway.Charliehttps://www.blogger.com/profile/07181362376408164008noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-17593289.post-38216083677888281412008-11-10T20:04:00.000+01:002008-11-10T20:04:00.000+01:00Ho sento molt! la mort dels avis és un pal molt du...Ho sento molt! la mort dels avis és un pal molt dur. Jo segueixo somniant i recordant la meva avia com si estigués entre nosaltres i ja fa cinc anys o més que va morir. <BR/>Molts ànims!Abogadaenbcnhttps://www.blogger.com/profile/12971256609026980021noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-17593289.post-33320995585839530792008-10-30T17:06:00.001+01:002008-10-30T17:06:00.001+01:00hasta para los de la meseta que no hablamos catala...hasta para los de la meseta que no hablamos catalan ,lo hemos entendido.<BR/>Descanse en Paz ,BARBALTAhttps://www.blogger.com/profile/13354612978631308326noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-17593289.post-32554983425090802012008-10-30T17:06:00.000+01:002008-10-30T17:06:00.000+01:00hasta para los de la meseta que no hablamos catala...hasta para los de la meseta que no hablamos catalan ,lo hemos entendido.<BR/>Descanse en Paz ,BARBALTAhttps://www.blogger.com/profile/13354612978631308326noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-17593289.post-27454181085126733242008-10-29T21:01:00.000+01:002008-10-29T21:01:00.000+01:00Parlem de tuParlem de tu, però no pas amb pena.Sen...Parlem de tu<BR/>Parlem de tu, però no pas amb pena.<BR/>Senzillament parlem de tu, de com<BR/>ens vas deixar, del sofriment lentíssim<BR/>que va anar marfonent-te, de les teves<BR/>coses parlem i també dels teus gustos,<BR/>del que estimaves i el que no estimaves,<BR/>del que feies i deies i senties;<BR/>de tu parlem, però no pas amb pena.<BR/>I a poc a poc esdevindràs tan nostre<BR/>que no caldrà ni que parlem de tu<BR/>per recordar-te; a poc a poc seràs<BR/>un gest, un mot, un gust, una mirada<BR/>que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.<BR/>Miquel Martí i Pol – Llibre de AbsènciesAnonymousnoreply@blogger.com