Representa el gat al barcelonisme?

La setmana tràgica

Per sort, demà s'acaba. Per a un simple mestre com jo, acostumat a treballar molt però de forma controlada, aquesta setmana ha estat força diferent i esgotadora. Dilluns reunió estranya per a un projecte interessant però prou inviable. Dimarts, llevar-me a les 5h del matí per a començar una reunió de 8h seguides (bocata de 3 a 3.15h) a Madrid. Arribo a St Cugat esgotat i directe al llit!!! Dimecres al Camp Nou a patir el Barça!!! (ho sento mikel, però el millor va ser el resultat). Di jous recuperar aire (treballant amb un mapa conceptual de continguts web de centres educatius que tela...). Divendres començo un curset de tècniques i recursos educatius amb Joyce Swarzman acabada d'arribar de Tampa (USA). Demà dissabte (tot i ser la festa de cumple del meu fill petit) jornada de curset de 9.30h a 19.30h, bocata inclòs....
Bufffffffffffff, però interessant....

Setmana tràgica però amb vaselina.

Sergio Dalma

Sembla ridícul, però em declaro fan del Sergio Dalma. No m'ha agradat mai massa, però veure'l encendre tot un auditori et fa pensar. Espectacle digne i seriós. So massa alt, però buscat. Bons arranjaments i interpretació professional. Públic "entregat".

I el post concert, molt interessant. Vam poder accedir a la cuina, i es va mostrar senzill, carinyós, simpàtic i molt proper. Ell i els seus músics van estar extraordinàriament propers. Gràcies, sabadellenc ... Et un bon paio!

Llàstima que siguis del Madritttt

Drexler intimista

Aquesta nit hem gaudit d'un gran Drexler al Palau de la Música. Més de dues hores abocat a un públic exigent i emocionat. Un Drexler acústic. Un Drexler sol davant de tots. Un Drexler i una guitarra... i molta poesia.

El 19è festival de guitarra arrenca espectacularment.

Gracias Jorge...

Mala sort!!!

Amic Laporta: només vull dir-te que hem tingut molta mala sort. No facis cas a la premsa ni als socis equivocats, que no tenen ni idea de futbol. Ànims a la directiva i al Txiqui que tant bé ho esteu fent. Esperem la propera lliga amb en Ronie, el Rikjard i Deco!!! Endavant BARÇA!!!

I a per la CHAMPIONS!!!!

Imatges de vacances

Idioma maltractat: el català!

Mitja horeta de passeig per Barà m’han servit, des de la tranquil·litat de les vacances, per a fer-me una idea de com està de fotuda la meva llengua, suposadament majoritària al meu País. He fet tres fotografies en 5 minuts, però en podria haver fet moltes més. Us imagineu aquest nivell ortogràfic en la llengua espanyola, suposadament maltractada aquí? Creieu que als pobles de Madrid farien aquestes errades ortogràfiques? Evidentment, no vull criticar la gent que s’esforça a escriure en català, tot i no saber-ne. Simplement vull denunciar que la llengua oprimida, desconeguda i maltractada no és una altra que la catalana. En castellà, no en veig, d’errades!!!

Bon concert, però...

Jarabe de palo a tope, però amb algun però:

· Música massa forta

· Públic massa "entregat" des del minut 1

· Pau sossíssim i amb un humor que el deuen entendre a casa seva.

· No sé per què, em semblava de "ciutadans".

· Em va encantar el moviment i les sabates de la baixista.

· Començar a les 22h és massa tard

· Quimi Portet poc aprofitat.

· Buenafuente graciós: el seu paper.

No sé si hi tornaria...

Marlango o Leonor?

De vegades hi ha concerts que et deceben per haver tingut unes altes expectatives. Anit va ser al contrari. Coneixia molt poc Marlango i vaig anar al Palau de la Música una mica arrossegat per un amic blocaire que n'és molt fan. Vaig sentir una primera part de concert molt quadriculat i força fred, amb una Leonor Watling extraordinàriament divina. Tot molt cool i amb un erotisme que desprèn i que t'hipnotitza i et fa seu. Moviments suaus i veu preciosa. Pero el rush final va arribar al públic de debò, ajudada per la seva actual parella Jorge Drexler, va encadenar uns temes molt emocionants. Per tant, a partir d'ara, em declaro fan de Marlango ... o de la Leonor???

MIkel, te'l vas perdre. Don, gràcies per arrossegar-me...

Collons com neva!

Collons quin dia… Semblava que els homenets del temps l’havien tornat a pifiar, però a les 11h, al telecadira, i pujant al coll de la Botella, ha començat a nevar i a fer un fred brutal!!!Està nevant força i ja sé que feia falta, però quan portes més de 200 escolars i estàs treballant la cosa es veu diferent. Aquí veieu la cara que m’ha quedat. Per cert porto un “antifasss de neopreno” . Aquí va la història: vaig a la botiga de pistes perquè m’arreglin una fixació. En acabar, veig que un noi demana “l’antifass de neopreno” i penso ... això, tal i com pinta el dia, m’anirà de conya!!! El vent, els canons a tope i la tempesta, preveien un dolor a la cara IMPORTANT. Dit i fet. Els pregunto als simpàtics argentins que porten la botiga: - va bien? - Cojonudo! -Pos fale. -¿Cuánto vale? -“tresseuros!” -Collonut. Ponme uno. Li dono dues monedes de 2 € i els planto al taulell. Quan jo esperava l’euro del canvi, el col·lega esperava 9 € més!!! No eren “tresseuros”, sinó “treceeuros!!!”. Total, he pagat els 13 euracus per un artilugi que fa que se m’entelin tant les ulleres que me l’he de treure per veure alguna cosa!!! Burruuuu!!! Igual ho aprofita la meva dona quan va en moto... Per cert. Al bar de pistes he parlat amb la Gisela!! Ha estat simpàtica i és molt “mona”. Bé, us deixo. Sento crits al passadís. Algun alumne s’ho està passant pipa, l’altre s’enyora, l’altre li fa mal la panxa, l’altra s’ha carregat una cadira... i he d’anar a fer de “profe - papa - mami - guàrdiacivil -bisbe- metge -psicòleg- amic ... etc...” I aquesta nit el Barça. Jo no me’l perdo ni a Andorra!!!