El poble s'ho empassa tot

El partit de futbol d'aquest matí ha estat doblement interessant. En primer lloc perque ha guanyat l'equip del meu fill per 4 a 1 jugant de pel·lícula contra un bon equip i sent tot un derby a St Cugat.
Però el motiu del post no és aquest. Les tertúlies entre pares (som majoria absoluta), setmana rere setmana, temporada a temporada i curs a curs, són cada cop més interessants. Es parla de tot i es riu molt. Però avui ha estat més ironicopolítica que mai. Tot ha començat amb el debat Solbes Pizarro i després de valorar la ineptitud de la variada subclasse política, hem fet tot un llistat de coses per les quals podríem protestar. Eren tantes i tant variades, que hem arribat a la conclusió que poden ser part de l'estratègia. M'explicaré: si ens apreten molt en pocs aspectes, la gent pot canalitzar la protesta. Però si són tants els fronts oberts, no hi ha manera d'organitzar-se: immigració? estatut?llengua? autopistes a 80? 400€? irpf? rodalies? ave? sagrada família? bisbes? kosovo? economia? ?????????

I el poble què????
nar-hi nant, nar-hi nant, nar-hi nant... (poseu-li la musiqueta trinquera, si us plau...?

De vegades...

De vegades tens por que la realitat et decebi les il·lusions posades. Poques vegades, allò que esperes, esdevé petit.
Gràcies pel bon sopar. Ho hem de repetir....

recorda:

Marlango
Fecha:
Viernes, 7 de marzo - 21.30 h.
Lugar:
Palau de la Música Catalana

Un Polònia diferent

Aquesta tarda, un bon amic que treballa al Polònia, s'ha endut els meus dos fills a veure part de la gravació del programa setmanal. S'ho han passat pipa i la gent d'allà han estat molt simpàtics amb ells.

Gràcies pel vostre programa i per la vostra simpatia i generositat.

Us deixo un parell de fotos importants: en Pellicer i el ZP!!!!

pd. Amic Don. Si vols alguna gestió directe, demana-li als meus fills .... jejejeje

les promeses de la vergonya...

Els qui seguiu el meu bloc sabeu que el meu pare està malalt, molt malalt. I de la pitjor malaltia: aquella que poc a poc et fa perdre la memòria, la veu i la realitat. I tenen por, molta por. I fan pena, molta pena... I necessiten molt, per no acabar amb la dona que els acompanya, hora a hora, dia a dia.
Pero més pena em fan els polítics i els governs que prometen un ajut a la dependència que encara estem esperant, tot i haver-li estat concedida en primer grau des del passat mes de maig. Per què collons prometen allò que tant necessiten i no els donen? No podrien estar callats i no crear il·lusions a les famílies que necessiten l'ajut? No tenen vergonya... Prometen per guanyar vots i un cop els tenen ...a prendre pel cul!!!
Ja arribarà; tot té el seu temps; tranquil·litat...
Quan rebrà el meu pare l'ajut? Quan hagi mort????
A nivell personal no em queixo, però resulta que tot ha pujat i el sou de la meva dona i el meu, ha baixat, perquè l'IRPF ha pujat al 18% !!!
A la merda!!! Estic emprenyat ....

Riscos Laborals

Del brutal i verídic original imatge de la construcció del famós gratacels de New York