dimecres, de juny 11, 2008

Això no és una vaga salvatge!!!

Salvatge serà quan la facin els mestres: us imagineu un parell o tres de setmanes amb tota la canalla (mai millor anomenada) a casa? O a les feines? jejejejeje

Això sí que seria salvatge. Ànims mestres. Ara només ens cal buscar alguna raó per fer-la.

S'accepten idees. Jo, personalment, demanaria més vacances.... (oi?)

(Per cert: us adjunto dues fotos fetes a un camió de Banyoles.Aquest igual no fa vaga...)


divendres, de juny 06, 2008

Enyoro Banyoles

La meva infantesa i adolescència es va viure a Banyoles. Cada cap de setmana, totes les vacances i les colles i experiències del meu imaginari: matar dracs a pistonades; carreres amb la bici a la volta al "lagu"; billar a la plaça major; granotes a la draga; aigua de la puda; matança del porc i tothom a treballar; pneumàtics enormes per jugar al llac;el museu darder quan era museu darder ( negre bosquimà, pells humanes, caps jíbares, fetus en formol...); pesca fructífera; l'oca!!!; Jaç al Pi (m'entendrà qui hi era...) etc....
I quan hi torno, un munt d'emocions en tornen al cap. Veig llocs i em tornen records molt forts. Avui he tornat amb l'escola. El Museu no és el que era. Banyoles ha canviat molt. Però el llac!!! El LAGU és el LAGU i els records m'han emocionat. Espero haver sabut transmetre alguna cosa amb les fotos que he fet. Igual us agraden i tot!!!!







dijous, de juny 05, 2008

És quan corro que hi veig clar ...

Sempre havia dit que córrer era de covards. Mai no m'hagués imaginat practicant l'esport més estúpid i avorrit que mai no ha inventat ningú. I aquí em teniu. Enganxat a córrer per Collserola tres cops per setmana: de 5 a 7 km, no arribo a més. Quan noto que la màquina revoluciona massa, paro i camino uns minutets. Vull fer salut i no perdre-la...A les vuit de la tarda em calço la samarreta i les bambes, el meu ipod amb cançons aleatòries, amb l'aplicació que et va escopint el temps i el quilometratge que em falta per la dutxa, i simplement corro. No sabeu tot el que arribo a pensar! Quants cervells inútils m'apareixen i com m'indigno en repassar el dia que he "patit". I sabeu per què? No serveix per res, però arribes tan cansat que almenys, dorms de puta mare...