ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya, – la veu d'un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua – pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
T'han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d'ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d'honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l'atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh!, salva't – de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre en els teus fills?
Adéu, Espanya!
1898 Joan Maragall
10 comentaris:
Oh, oh,oh,...
per fi ha arribat la poesia...
Això és més ràpid que la conversió de Sant Pau !!
Bona botifarrada a la Hispanidad.
Ei... els lectors incondicional d'aquest espai, volem alguna resposta als comentaris.
O es que et penses que vius sol en aquest "invent" ?
Hòstia nen... Després de prendre un parell de copes de cava i sentir el ministro Bono parlar de la ugnidad de ESPAÑA, o me la tallava o em posava poètic. Gràcies als sempre fidels efectes i afectes de la substància etílica, he recordat les teves teories i m'he abocat a la poesia. Però al tanto .... perquè acabem al mateix lloc, company !!!
Error! No és un fill qui parla, és un soci fundador. De la mateixa manera que no entendríem que un fill digués: "Adéu família!" pretenent deixar de formar part d'aquest nucli semi-natural (per molt lluny que marxi no deixarà de venir d'on vé), els espanyols no entenen que un fill els vulgui marxar de casa. Però nosaltres no hem nascut en aquesta família, l'hem creat i com a mínim, reclamem el nostre dret al divorci si acabem fins als collons de la senyora.
Estimat Ferran. M'has deixat ben convençut. Argument contundent. Llàstima que alguns divorcis acaben a hòsties!!!!
Esperem que el diàleg i el respecte s'imposi, però sincerament, ho veig fotut. La senyora té el poder i el què és pitjor, molts catalanets s'hi senten a gust amb la matrona.
Salut i benvingut a aquest espai.
Lo primero gracias por tu visita a mi blog.
Lo segundo,siento no hablar catalan,es una putada pero naci en madrid.
Como has visto en la cabecera de mi blog,no creo en fronteras ni en banderas.Respeto vuestra identidad cultural,aunque antes creo en las personas,sean de donde sean y hablen lo que hablen.
La unidad de españa me la pela,si creeis que no sois españoles,pues cojonudo,no sere yo quien salga a impedirlo.Lo unico que me molesta ,es que una mayoria de vosotros pensais que todos los madrileños somos unos fascistas que os queremos joder,y te aseguro que no es asi.
Bueno que me enrollo
salu2 y graces (creo que no se pone asi)
Amigo zocato.
Siento haber tardado en contestar pero has ahora no había visto tu post.
Te aseguro que jamás he pensado nada malo de nadie por su lugar de nacimiento, idea o religión. Tengo grandes amigos en Madrid y conozco muchos catalanes fascistas e impresentables. Completamente de acuerdo contigo en el resto.
Pero también tengo derecho a defender, pacíficamente, lo que siento y creo que es mi nación.
Siempre ha sido expresada respetuosa y educadamente.
Gracias por visitar mi blog.
HOLA, DE REPENTE, BUSCANDO EL POEMA DE ODA A ESPANYA DE MARAGALL, ME HA SALIDO ESTA PÁGINA. PUES BIEN, SOY JOVEN E INMADURA, NO OBSTANTE QUIERO DAR MI OPINION. REMONTANDOME A TIEMPOS PASADOS HE COMPROBADO QUE LOS EXTREMOS LLEBAN A LO PEOR DEL SER HUMANO... COMO HAN DICHO MUCHOS FILÓSOFOS EN LA HISTORIA: EL TERMINO MEDIO ES EL BIEN. AHORA CON LOS PROBLEMAS QUE HAY ¿NOS VAMOS A PONER A DISCUTIR SOBRE QUE PEDAZO DE TIERRA CORRESPONDE A UNOS O A OTROS? AL CATALANISMO LE LLAMARÍA YO RESENTIMIENTO. PERO RESENTIMIENTO POR EL PASADO. SUPONGO QUE TAMPOCO HARÁ FALTA QUE DIGA A QUE LLEBA EL RESENTIMIENTO.
AH!...SE ME OLVIDÓ. SÓC CATALANA I ORGULLOSA DE SER-HO, M'APASIONA CATALUNYA
Amb tot el respecte, crec que no tens clar on vius. Si el catalanisme és resentiment, l'espanyolisme què és? Per què associes el lícid sentiment de sentir-se català amb l'extremisme? per què Catalunya és passat?
M'agradaria llegir les teves respostes. Gràcies per visitar-me.
no teniu ni idea de ke parleu,visca catalunya
Publica un comentari a l'entrada