Avui era el primer dia de vacances i pensava llevar-me quan el cos o els nens, m'ho indiquessin. Però no. He hagut de posar-me el despertador perquè a les 9 del matí havia d'estar al Tanatori de Terrassa, per assisitir a l'enterrament de la mare d'un amic meu. Sempre és llastimós patir aquest traspàs, però diguem-ne que era prou gran com per entendre que li tocava.
Però un cop allà, m'ha arribat la punyalada. M'ìnformen que ahir també va morir un jove, de vint anys, per sobredosi. Ex-alumne meu. Intel·ligent; sensible; un pèl rebel; amb diners; bona escola ...
Quin pal. Podríem haver fet més?
Mal dia. Comencem malament les vacances... i us ho volia explicar.
5 comentaris:
Ostres pues si, quina llástima, jo tinc una história més trista, una noia amb una amiga es van matar ara fará casi 2 anys amb el cotxe, el novio d una d elles va morir l altre dia també d un accident de cotxe, es molt trist.
Aneu amb cuidado allá on aneu, sempre.
Sort que la vida ens dona prou mecanismes com per oblidar les desgràcies i tirar endavant, que si no...
Bon Nadal
Déu n'hi do.
Bé espero que a partir d'ara les vacances vagin a millor. Molt bones festes i Feliç any nou.
Segur que tots i podiem haver fet mes , pero..quants alumnes teus han mort de sobredosi i quants alumnes has tingut?? No cal que li donis mes voltes , tot i que en absolut es tracta de passar-se el mort d´un a l´altre (mai millor dit) no en sou pas el focus del problema.
No em feia pas responsable. Volia dir en alt una reflexió de la societat en general. Què podria hever fet? o què podem fer? o on fallem?
Evidentment he tingut moltíssims alumnes i això ha estat un pal, però excepcional.
La vida continua.
Publica un comentari a l'entrada