Paris (part 2) Crònica d'un viatge

1. Comencem el viatge a gran velocitat. A les 5h del matí, sona el telèfon: fa 10 minuts que els espera el taxi a la porta de casa: Collons!!! ens hem adormit.... Nens amunt; no dutxes; no afaitats;agafa la bossa; el menjar; no arribem!!!! stress 1

2. Arribem al Prat. Facturem els últims, però estem salvats... 30 minuts de retard i sortim cap a París...

3. D'Orly a Disney en 35 minuts. Tot perfecte. A les 11h del matí ja estem a l'habitació del SEQUOIA. Bonic hotel. Molt verd.

4. Dies al Parc Disney i els nens bojos de contents. A mi em costa connectar. Massa gent. Massa negoci. Massa francès. A més, em trobo fatal: diarrea descomunal 2 dies i a jugar amb els nens!!! COLLONS!!!

5.Em trobo molt millor i començo a divertir-me.

6. Perdo tot el matí al telèfon (a l'hotel, perquè encara no sé per què no ens van funcionar els mòbils!!!) solucionant la tornada de dilluns, ja que els pobres pilots d'Ibèria necessiten la solidaritat dels españolitos de torn. Volen fer-me perdre el dia volant a Bordeux - Madrid i pont aeri a BCN. Y un huevo, señorita... 3 hores més de baralles.
Al final, sortirem a la tarda, via Marsella, amb air France primer, i cska després. Tot ok!!

7. Diumenge a París. Feia temps que no havia estat a París i segueix sent meravellosa. Creuer pel Sena, pujada a la Torre Eiffiel, Monmatre, etc...
Impressionants els Camps Elisis 3 hores abans de la final de futbol. Milers de francesos celebrant el triomf, que encara no havien jugat: mai no he vist cosa igual: tohom amb les cares pintades, banderes, botzines... BRUTAL.

8. Dinem a Paris com a senyorets i iniciem la tornada: facturem a Orly sense problemes,però a l'hora de pujar a l'avió, diuen que ens falta un paper!!! 20 minuts de nervis perquè no ens deixen pujar. Finalment som autoritzats. Volem a Marseille. El passatger del costat el conec: és en J.M Flotats. Ens passem el viatge parlant del Cyrano, del Nacional de Madrid; de la seva companyia. M'explica que ara comença unes vacances merescudes després de la tourné per espanya que ha acabat fa poc a Canàries. Em sembla un tio fantàstic, senzill i planer. Com jo he fet bastant teatre aficionat, havia sentit que era un pedant i un cregut:mai més no em faré prejudicis.

9. Arribem a marsella. Tenim 5 minuts per arribar a l'avió de BCN. En Flotats sembla de la família. Ell pregunta, amb un francès perfecte evidentment, on hem d'anar. Correm fins a l'altra edifici i una llarga cua de control policial posa en perill l'enllaç. Ell comença a parlar amb un oficial i ens colem els cinc. Seguim bromejant, ara més relaxats.
Esperem 10 minus i ja podem passar el finger. I sorpresa: repetim París. No ens deixen passar: falta un paper!!! Em volia morir. Ell podia passar, però nosaltres no. Llavors el Flotats demostra que és un paio de puta mare i comença a moure cel i terra. Puja a l'avió i fa pressió per nosaltres. Al final, 20 minuts després, pugem a l'avió. Ens abracem i li dono les gràcies. Somriu.

10. Arribem al Prat.