M'ho acaba d'enviar un company de feina i he rigut una bona estona.
divendres, d’octubre 27, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No sé què faré però intentaré que em faci de psiquiatre personal. Sé que sempre m'escoltarà i que no em dirà mai NO. Just el què necessito.
12 comentaris:
Que bons ignasi! sobretot el dels hipotecats anònims!
jajajaj!
Trista realitat!
Però com ens ho fem tots plegats, sinó? L'única manera de poder pagar la quota és allargar el termini, amb el que tu pots pagar i viure i el banc fa més negoci pq pagues més interessos.
El Forges és genial! :-)
JAUJASUASJASUASJASUJAS el primer es simplement GENIAL!!!!!!
Hola, em dic Carles i també tinc una hipoteca a 40 anys.
-Hola. Em dic Deric i tinc una hipoteca a 30 anys que gairebé no puc pagar!
-Hola. Sóc l'Ignasi i sento haver-vos amagat qie jo també gaudeixo de la generositat de la Caixa, que té el detall de deixar-me els diners perquè jo els vagi tornant, a poc a poc, durant 25 o 30 anys.
A mi me'n falten 39. Em sembla que guanyo per golejada. (com el barça demà? :P)
Dremiadelamorhermoso! Simplement genial.
Tremola Murriñu, tremola! (collons quin patir!)
He estat crític amb el Barça, però avui GUANYAREM per collons i per qualitat.
Al murriñu ressentit li donarem x ...
Perdó, rectifico. No mereix cap bonificació...
I no m'estranya! Jo em sent especialment identificada amb la primera...
2 a 2.
Murruño: Ets un desagrait i un desgraciat.
Tan de bo t'ho tornem a la final!
Jo no em sento identificat, sinó que (en català) m'hi sento identificat.
Publica un comentari a l'entrada