Dos bons motius per riure, tot i que el segon em faria plorar...
dimarts, d’octubre 10, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No sé què faré però intentaré que em faci de psiquiatre personal. Sé que sempre m'escoltarà i que no em dirà mai NO. Just el què necessito.
2 comentaris:
La gent , borratxeta, en fem de grosses, però hi ha algun d'imbècil total!!!!
El penúltim fa molt de mal....
Publica un comentari a l'entrada