Allò de "mala hierba nunca muere" té una altra excepció. Vaig viure al mateix county d'Anglaterra que ell mentre estava "retingut", Surrey, una zona de molta pasta on es viu força bé, però que irònicament estava ple de 'latinos' (jo vivia amb una familia uruguaia)fugits de les dictadures dels seus respectius païssos. Sempre que em ve al cap Pinochet, em recordo un conte de Benedetti que crec que es diu 'el telèfon'. llàstima de no poder arrancar un somriure satisfet als qui el volien veure jutjat. Bel
Amic Don: alguna vegada has dubtat del cinisme nordamericà? Del dolor que els provoca els danys colaterals a l'Irak? De la pena que senten pel poble palestí?
Bé, el temps diuen que posa cadascú al seu lloc. A en Pinochet, crec que li ha arribat massa tard aquesta "recolocació", però bé, aplaudiré la dissolució d'un dictador menys voltant pel món.
Ignasi, de dictadors i còmplices te'n oblides uns quants que hi ha molt més a prop nostre. Després de la dictadura franquista desenes d'implicats no van ser jutjats ni ho han estat mai, avui encara viuen feliços a la Costa del Sol acompanyats dels seus amics nazis que van fugir després de l'alliberament del camps. Sembla ser que se'ls ha perdonat tot, no és just tampoc.
i el net del dictador expressant el seu amor al mort, comprensible per la part fraternal...però que un grup de militars aplaudís i honorés el cadàver! Vau verure la imatge del Periodico on sortien uns xavals fent la salutació nazi davant del mort?
13 comentaris:
Allò de "mala hierba nunca muere" té una altra excepció. Vaig viure al mateix county d'Anglaterra que ell mentre estava "retingut", Surrey, una zona de molta pasta on es viu força bé, però que irònicament estava ple de 'latinos' (jo vivia amb una familia uruguaia)fugits de les dictadures dels seus respectius païssos.
Sempre que em ve al cap Pinochet, em recordo un conte de Benedetti que crec que es diu 'el telèfon'. llàstima de no poder arrancar un somriure satisfet als qui el volien veure jutjat.
Bel
de lo que fue Santiago ensangrentada
y en una hermosa plaza liberada
no s'ha fet justicia!!!
merda
no s'ha fet justicia!!!
merda
S´hagi fet justicia o no el cabron ja ha viscut com un rei tota la seva vida...
El Govern dels Estats Units ha mostrat la seva solidaritat amb les víctimes del cop d'estat. Certament, el cinisme d'aquest país és infinit.
La justícia restarà en la memòria de la gent.
Amic Don: alguna vegada has dubtat del cinisme nordamericà? Del dolor que els provoca els danys colaterals a l'Irak? De la pena que senten pel poble palestí?
Són uns impresentables...
pozí
Bé, el temps diuen que posa cadascú al seu lloc. A en Pinochet, crec que li ha arribat massa tard aquesta "recolocació", però bé, aplaudiré la dissolució d'un dictador menys voltant pel món.
Encara en queden uns quants:
1) Omar al-Bashir, Sudan
Edad :61 años
En el poder desde: 1989
2) Kim Jong Il, Korea del Norte.
Edad: 62 años.
En el poder desde: 1994
3) Than Shwe, Burma.
Edad: 72 años.
En el poder desde: 1992
4) Hu Jintao, China.
Edad: 62 años.
En el poder desde: 2002
5) Crown Prince Abdullah, Arabia Saudita.
Edad: 81.
En el poder desde: 1995
6) Muammar al-Qaddafi, Libya.
Edad: 62.
En el poder desde: 1969
Mención Deshonorable
7) Pervez Musharraf, Pakistan.
Edad: 61 años.
En el poder desde: 1999
8) Saparmurat Niyazov, Turkmenistan.
Edad: 64 años.
En el poder desde: 1990
9) Robert Mugabe, Zimbabwe.
Edad: 80 años.
En el poder desde: 1980
10) Teodoro Obiang Nguema, Equatorial Guinea.
Edad: 62 años.
En el poder desde: 1979
tret de
http://claudioaltamirano.blogspot.com/2005/10/los-10-peores-dictadores-del-mundo.html
Sembla mentida que passin els anys i continuem igual. La gent que ha de sofrir aquests individus són dignes de pena.
La gent és víctima.
Els dictadors són els penosos!!!!
Ignasi,
de dictadors i còmplices te'n oblides uns quants que hi ha molt més a prop nostre. Després de la dictadura franquista desenes d'implicats no van ser jutjats ni ho han estat mai, avui encara viuen feliços a la Costa del Sol acompanyats dels seus amics nazis que van fugir després de l'alliberament del camps. Sembla ser que se'ls ha perdonat tot, no és just tampoc.
i el net del dictador expressant el seu amor al mort, comprensible per la part fraternal...però que un grup de militars aplaudís i honorés el cadàver!
Vau verure la imatge del Periodico on sortien uns xavals fent la salutació nazi davant del mort?
Els gossos s'ajuden en cas de fam ...
Els fills de puta són fidels a la mare que els ha donat condició...
Que bombin al pare; que bombin el fill...
Ojalá pase algo que le borre de pronto, una luz cegadora, un disparo de muerte... OJALÁ !
Publica un comentari a l'entrada