He introduït als meus alumnes al món de les valentine's' cards entre els amics, com a U.S, i apart del caos fent les postals, l'experiència ha sigut força maca. Semblaven uns altres nanos, no els bèsties de cada dia (parlant d'arrencar caps, avui no ha rodat ni un!)
Sant Valentí existeix perquè l'amor és sempre a tot arreu. És pot intentar trepitjar una flor i aconseguir marcir-la, però tornarà a créixer una de nova als pocs dies. Es pot tancar els ulls per no veure, però el cor aconseguirà observar el teu voltant sense que ho puguis evitar. L'amor és així. Ens agafa quan vol amb la seva maneta i ens deixa anar sense previ avís i tot i ser cruel, ens fa sentir vius i tot i fer-nos mal ens agrada. Serem masoquistes? Serem patidors de mena? Jo no tinc aquestes respostes,però crec en l'amor i el cerco, així que... Què visqui Sant Valentí i l'amor sense fronteres!
14 comentaris:
(El que no diu l'Ignasi és que aquesta senyora va perdre el cap i un braç deu segons després)
@ Charlie:
Real com la vida mateixa. L'amor autèntic... Del amor al odio....
poseso....
i el pobre pres despres va ser acusat de violencia de genere i li han caigut 12 anys mes...
Però el van defensar l'etoo i l'oleguer i li van caure 12 anys més!!!
ai la COPE!!!!
És el meu tiet!
Hay amores que matan...
QUÉ MACOOOOOOOOOOOOOO
He introduït als meus alumnes al món de les valentine's' cards entre els amics, com a U.S, i apart del caos fent les postals, l'experiència ha sigut força maca. Semblaven uns altres nanos, no els bèsties de cada dia (parlant d'arrencar caps, avui no ha rodat ni un!)
Anyway, feliç St. Valentine's...
Què maco seitoneta!!!!
ho veus!!!!!!! també són persones!!!!!!!!!
qui, els gitanos del circ?
Joder, que miedo.
Sant Valentí existeix perquè l'amor és sempre a tot arreu. És pot intentar trepitjar una flor i aconseguir marcir-la, però tornarà a créixer una de nova als pocs dies. Es pot tancar els ulls per no veure, però el cor aconseguirà observar el teu voltant sense que ho puguis evitar. L'amor és així. Ens agafa quan vol amb la seva maneta i ens deixa anar sense previ avís i tot i ser cruel, ens fa sentir vius i tot i fer-nos mal ens agrada. Serem masoquistes? Serem patidors de mena? Jo no tinc aquestes respostes,però crec en l'amor i el cerco, així que... Què visqui Sant Valentí i l'amor sense fronteres!
Camacu!!!!
Publica un comentari a l'entrada