Potser perquè creia anar a una litúrgia octogenària, plena d'oxigen i melangia i em vaig trobar amb una energia i vitalitat sorprenent (amb arranjaments inicials curiosos).
Sigui perquè vaig conèixer en mikel i vaig estar molt agust.
O perquè vaig simplement arribar a l'estadi, després d'haver de tornar a St Cugat perquè la meva amigueta s'havia deixat les entrades!!!!!!!!!!
Però em va agradar MOLTÍSSIM!!!
Pd: I jo sóc sempre dels que porten la contrària... Ni que sea pa joé! Però aquesta vegada em rendeixo.
7 comentaris:
EH! que NO NOMÉS vas conèixer en Mikel! juasjuasjuasjuas :P
Molt be, molt be, amb fotos i tot, això si que es una crònica sentimentl d'emocions :-)
que bo veure un els seus idols,i per el que diuen es van lluir tocant i no com altres que venen a lluir el palmet
Snif snif... i jo a casa veient la tele... snif snif... buaaaaaaaaaaaaaaaaaabuaaaaaaaaaaaaaa... Bé, una altra dècada serà...
Hòstia Charlie!!!
M'he oblidat de tu... jejejeje
És que no et vaig conèixer en les millors condicions: 1 minut i enmig la multitud!!!!
jejejejejejejeje
Haurem de muntar una trobadeta uns quants....
Què us sembla això?
http://www.youtube.com/watch?v=fo6_r2yVjoU
http://www.youtube.com/watch?v=HiSMaJsgDjQ
La veritat es que el concert va estar genial i la companyia tambe!
Gracies Ignasi!
Publica un comentari a l'entrada