Darrerament sembla que les coses estan canviant. Fa temps ja vaig escriure, que Catalunya seria independent per la sardina, i no per la sardana. Quan la gent de cultura española que viu a Catalunya faci "números", potser tidrem l'adhesió que necesssitem. La gent vol millors serveis i si som capaços de fer-los veure que això és possible fora d'España no s'estaran per punyetes.
Cal fer una tasac diària i constant de catalanisme. Cal fer-los nostres. Cal tenir clar que els necessitem, si no volem seguir sent minoria a casa nostre.
PD. Avui, Diada Nacional.
No m'han agradat les declaracions dels polítics. No m'han agradat els actes de la Ciutadella. Han estat molt Montilla: freds i sense substància.
Endavant: un nou País és possible. Ho hem de creure; ho hem de fer...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Doncs t'haguès agradat el que ha dit L'Anna Simó a Sant Boi, per que deia ben be el que has dit tu.
El cert es que m'he emocionat molt amb el seu discurs, a més, així es nota on son els bons polítics, no ha fet servir ni guió ni res, tot a estat de la seva collita pròpia :-)
Petons!!!!
A mi el que m'emprenya és que per la Diada i Sant Jordi tots els polítics diuen país referint-se a Catalunya i la resta de l'any ho diuen per referir-se a Espanya. En el discurs televisat del president es va sentir moltíssim la paraula país i patriotisme quan tothom sap que per ell (i els seus)som una comunidad autónoma.
L'acte de la Ciutadella m'ha semblat fluixet, era tot per la foto dels polítics.
Salut
D'un temps , d' un país
D'un temps que serà el nostre,
d'un país que mai no hem fet,
cante les esperances
i plore la poca fe.
No creguem en les pistoles:
per a la vida s'ha fet l'home
i no per a la mort s' ha fet.
No creguem en la misèria,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.
D' un temps que ja és un poc nostre,
d' un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plora la poca fe.
Lluny de records inútils
i de velles passions;
no anirem al darrera
d'antics tambors.
D' un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.
D' un país que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent.
Raimon Pelegero i Sanchis
Xàtiva, 1940
Aportació al bloc del Mestre a càrrec del POETA DE L'ORELLA
jo mateixa i jroca....
l'espècie política mai no farà res. La minoria conscient i motivada, ha de moure els fils corresponents... Hem de remoure els fonaments del polítics, que no són gens potents!!
Gràcies, poeta. Mai no hagués dit els cognoms d'en Raimon....
L'acte de la Ciutadella lamentable! El millor de la diada les declaracions del Laporta, és a dir que n'hi ha per preocupar-se, però, malgrat tot, estic d'acord que tot ha de començar per baix, com tu dius, dia a dia i anar fent...
Visca Catalunya Lliure!!!!
Es el pble qui ha de cambiar el pais,els politics desde el moment que son profesionals no pots esperar res.
Pero si el poble marxa de pont el dia mes important del any...Mireu per exemple Romania amb l enderroc dl dictador...si arriban a marxar de pont encara manaria aquell
Al bloc t he deixat l explicacio del perque de les pedres i els trens
Home si es clar, el que s'ha de fer es treballar, ells i nosaltres, i si ens hem de queixar ens queixem el que faci falta, però no podem pretendre que ho facin tot ells pel sols motiu que com que cobren ho han de fer.
Petons macu!!
LAporta president catalunya independent ;-PPP
jajajajajajajajajajajajaja
Hi ha de tot.
Salutacions.
2014, agafa un cagarro i esmorza. A veure qui se'n recorda quan arribi...
"No m'han agradat les declaracions dels polítics. No m'han agradat els actes de la Ciutadella." A mi tampoc, i això ho penso cada any, i cada any següent és el mateix.
Jo opto per la independ...vull diiiir..(quin cap que tinc!)...per repensar el dia de la Diada, perquè ja fa molts anys que es va convertir en un tostón de dia, i no hi ha qui ho millori.
i a sobre es moren els ànecs!!!!
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=441384&idseccio_PK=1022
Publica un comentari a l'entrada