Fins ara el 20 de novembre m'inspirava una data per a l'esperança. Des d'ahir és, a més, una data pel record d'una nit inoblidable al Palau: Dianne Reeves.
Una veu i 2 guitarres excepcionals (Russell Malone i Romero Lubambo). Es va buidar pel públic. Es va i ens va emocionar. Va saber transmetre la veu del jazz.
Només un consell. Si mai no podeu anar a un concert d'ella, no trigueu a comprar l'entrada. I si és al seu Palau, millor!
You've got a friend...
PD. Un plaer tornar a compartir conversa amb el mikel i la seva dona...
11 comentaris:
Un gran concert si senyor!!
(més plaer amb la seva dona, t'ho corroboro)
jejejejejejejjeje
(i tant!!!!)
que burrus ;-PPP
juas juas juas!!!!!
No fotis que ja ha pasat?fa dies que veig cartells d ella a la city i em dic buscare a internet habiam quan es per anar hi!!!!!!ja em val tant anar de pto cul i em perdo el millor de la vida
No vull tocar el que no sona, però et vas perdre un torrent d'emocions i de sensacions impressionant....
Quan torni, pren nota!!!!
Molt bé tot molt bé... A més la dona del mikel no està tan encegada amb el Barça com ell...
Edmilson CRACK!!!!
grrrrrrrrr ja em val,vaig empanat i atavalat i aixi no anem be
ei sergi...
el barcelonisme del mikel és una malaltia. Ho has d'entendre!!
ddriver...
no treballis tant!!!
Ignasi... tema Edmilson... jo el renovaria de per vida... no?
Espero la teva opinió a casa meva... Salut
Publica un comentari a l'entrada