Els qui seguiu el meu bloc sabeu que el meu pare està malalt, molt malalt. I de la pitjor malaltia: aquella que poc a poc et fa perdre la memòria, la veu i la realitat. I tenen por, molta por. I fan pena, molta pena... I necessiten molt, per no acabar amb la dona que els acompanya, hora a hora, dia a dia.
Pero més pena em fan els polítics i els governs que prometen un ajut a la dependència que encara estem esperant, tot i haver-li estat concedida en primer grau des del passat mes de maig. Per què collons prometen allò que tant necessiten i no els donen? No podrien estar callats i no crear il·lusions a les famílies que necessiten l'ajut? No tenen vergonya... Prometen per guanyar vots i un cop els tenen ...a prendre pel cul!!!
Ja arribarà; tot té el seu temps; tranquil·litat...
Quan rebrà el meu pare l'ajut? Quan hagi mort????
A nivell personal no em queixo, però resulta que tot ha pujat i el sou de la meva dona i el meu, ha baixat, perquè l'IRPF ha pujat al 18% !!!
A la merda!!! Estic emprenyat ....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Ja sé que dir-te que no ets l'unic no és consol...
És una vergonya!
Ens ho creiem tot (perque posar-ho en dubte?), som massa innocents davant els politics, innocents per necessitat.
(Gràcies pel comentari, s'agraeix)
Normalment triem les persones per com son, mai pel que podran ser.I els polítics que en son l'excepció , normalment, no se'ls estima ningú..., al contrari dels pares .Com el nostre 18% mai servirà per comprals-hi memòria per què no oblidin el que diuen que faran, cada quatre anys provaran de recordar-nos , que no tenim memòria. T'acompanyo en l'emprenyament, tiba de la meva corda quan vulguis...
és penós, certament.
i això del sou també, a mi també m'ha baixat i això que havien dit que el irpf no pujava, però és clar, la mesura ha afectat només a aquells que tenien l'irpf més alt i, per tant, cobraven més €.
Aprofito per a recomenar el darrer treball de Pedro Guerra: vidas
Als fans del Guerra us encantarà. Ojo al tema principal. Collons, quines lletres.... Arriben, entren i s'hi queden...
Ja sé que no et servirà de res. Però tens tota la raó. La raó del món. És urgentíssim arreclar això. T'asseguro que hi ha persones que estan treballant a marxes forçades per arreclar-ho, però entenc el teu cabreig. És totalment cert el que comentes... I em sap molt de greu.
Amic Don.
Espero que la nova classe política que representes sigui més eficient i eficaç que la burocràcia actual...
La gent gran i malalta necessita ajut URGENT!!!
Resem perquè no trigui gaire...
ves fen cas als politics tu
Jo fa 20 anys estava al atur i la meva dona va demanr un ajut familiar perque teniem un nen.
Jo d atur guanyava 18000pts de les d abans perque com a dj tenia contracte a hores.Doncs l hi van denegar perque ja en teniem prou per viure.jo de lloguer nomes ja pagava 16000pts desde aleshores no em crec a cap politic
tot un crack en pedro guerra!
sobre el tema politics..crec que ja ho has dit tu tot.
En els temes on es mes que clar que hi han de abocar diners i subvencions com es el cas de la gent gran tot son romanços i en canvi en altres gilipolladas vinga a subvencionar.
Em fot parlar bé de les entitats bancàries (perquè són uns "rates") però jo de vosaltres obriria un pla de pensions i aniria estalviant per tenir una vellesa digna, perquè si hem d'esperar que la solució vingui de la política... anem llestos.
"Súbitamente, vuelvo a sentirme joven. Ya no tengo frío, ni me duelen los huesos, no estoy encogido, deforme o casi ciego por las cataratas.(...)Y le digo: Te quiero con toda el alma." (Nicholas Sparks. "El cuaderno de Noah")
Tant de bo quan arribem a vells, ens quedi com a mínim això...
Siento lo de la enfermedad de tu padre. Es terrible. Yo he tenido también alguien así en la familia.
Por lo que dices de los políticos, estoy de acuerdo contigo: No me creo a ninguno.
Ánimo.
Publica un comentari a l'entrada