Aquesta nit hem gaudit d'un gran Drexler al Palau de la Música. Més de dues hores abocat a un públic exigent i emocionat. Un Drexler acústic. Un Drexler sol davant de tots. Un Drexler i una guitarra... i molta poesia.
El 19è festival de guitarra arrenca espectacularment.
Gracias Jorge...
6 comentaris:
Sí, sí... molt Drexler que segurament ho va fer genial, però jo em pensava que vindries a veure el Knopfler que va ser brutal... Osti tio, no hi ha manera que coincidim en un concert eh? A veure si encara ens haurem de trobar un dia al futbol... amb el mocador a la mà???
Salut Ignasi
Per què no vens a sentir Satriani?
Serà brutal!!!
Per cert. El barça va jugar igual de malament , però els del Shalke no li foten un gol ni al meu Horta!!!
A veure quan em convides al gran espectacle!!! jejejejeje
Hola
:)
Chao Chaiiito
Gràcies, anònim.
No sé què faria sense les teves aportacions....
Drexler..., qué cabrón et posa tan aprop de la vida ,que a cops sembla que et llegeixi el pensament. Gràcies, per posarme'l tan aprop . Encara que tu eres més aprop. Hi ha cordes invisibles, com la que semblem compartir tu i jo . Una passada, de debó, gràcies de tot cor.
Gràcies per res. És un plaer compartir amb un bon amic la intimitat d'una llotja.
Y sin mariconeos, eh?
Gran Drexler i grans missatges....
Publica un comentari a l'entrada