Sempre havia dit que córrer era de covards. Mai no m'hagués imaginat practicant l'esport més estúpid i avorrit que mai no ha inventat ningú. I aquí em teniu. Enganxat a córrer per Collserola tres cops per setmana: de 5 a 7 km, no arribo a més. Quan noto que la màquina revoluciona massa, paro i camino uns minutets. Vull fer salut i no perdre-la...A les vuit de la tarda em calço la samarreta i les bambes, el meu ipod amb cançons aleatòries, amb l'aplicació que et va escopint el temps i el quilometratge que em falta per la dutxa, i simplement corro. No sabeu tot el que arribo a pensar! Quants cervells inútils m'apareixen i com m'indigno en repassar el dia que he "patit". I sabeu per què? No serveix per res, però arribes tan cansat que almenys, dorms de puta mare...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Jo no podria, em sento estúppida corrent per no anar enlloc, que prou que corro tot el dia...Ànims!
Jo ho he provat en moltes ocasions, inclús amb la cinta de còrrer però em costa molt. De moment em conformo amb l´spinning i el body combat i de tant en tant el cross trainer que és com si estigués esquiant.
felicitats , fer sport es clau i fa miracles en la salut.
Jo no puc deixar de jugar a frontó un minim de dos dies a la setmana.
Sempre he fet esport, però amb intermedis. Cal descansar, oi? He practicat "regularment" durant els meus 44 anys els següents: futbol. Molt futbol. Primer futbol 11 i més tard futbol sala... No cal dir la raó.... Frontó ( sí mikel... ) Molt Frontó i més tard ( i encara em dura) molt de tennis. M'encanta el tennis, però sóc molt dolent. Què hi farem. He practicat l'escalada i l'alta muntanya arribant a visitar Dolomites, Cervinos, i la gran Montserrat, evidentment. He fet btt amb curses comarcals i tot... (sempre dels últims, eh!!!) De jove era un crack del handbol, però el meu entrenador era el Valero Rivera i els meus companys el Shafer, Barrufet i alguna estrella més que no recordo. El gran Sergi Mas igual ho recorda, amb la seva memòria d'elefant. Però MAI M'HAGUÉS VIST CORRENT SOL PEL MÓN!!!! I m'encanta !!!
Així m'agrada, artista. T'espero al marató de Berlí a finals de setembre i si encara no estàs preparat a la mitja marató de Sant Cugat a principis d'octubre. A córrer, covard
No m'importaria acompanyar-te a Berlin... Ni que fos per a portar-te la bossa i fer alguna foto....
La frase de "és quan corro que hi veig clar" inspirada en el pomema de J.V. Foix també era utilitzada des de fa temps per un membre de corredors.cat. Deu haver pres mal perquè sembla que està aturat i ara diu "és quan corria que hi veia clar".
Cuida't, entrena amb prudència.
Publica un comentari a l'entrada