Un Palau pel Serrat

Gran concert el d'anit al Palau de la Música. Un Serrat pletòric (i amb poca veu...) va emocionar un públic absolutament "entregat" que omplia el palau per segona nit consecutiva. Un magnífic repàs a les cançons catalanes més antigues ( i per mi les millors...) : cançó de matinada; pare; el meu carrer; Barcelona i jo ; temps era temps i dues hores de moltes més cançons. Vam acabar cantant l'unica cançó en castellà (Mediterráneo) i el paraules d'amor acompanyades amb la seva guitarra. Una gran nit amb un gran Kiflus i Miralles als teclats.
Gràcies nano.