Idioma maltractat: el català!

Mitja horeta de passeig per Barà m’han servit, des de la tranquil·litat de les vacances, per a fer-me una idea de com està de fotuda la meva llengua, suposadament majoritària al meu País. He fet tres fotografies en 5 minuts, però en podria haver fet moltes més. Us imagineu aquest nivell ortogràfic en la llengua espanyola, suposadament maltractada aquí? Creieu que als pobles de Madrid farien aquestes errades ortogràfiques? Evidentment, no vull criticar la gent que s’esforça a escriure en català, tot i no saber-ne. Simplement vull denunciar que la llengua oprimida, desconeguda i maltractada no és una altra que la catalana. En castellà, no en veig, d’errades!!!

Bon concert, però...

Jarabe de palo a tope, però amb algun però:

· Música massa forta

· Públic massa "entregat" des del minut 1

· Pau sossíssim i amb un humor que el deuen entendre a casa seva.

· No sé per què, em semblava de "ciutadans".

· Em va encantar el moviment i les sabates de la baixista.

· Començar a les 22h és massa tard

· Quimi Portet poc aprofitat.

· Buenafuente graciós: el seu paper.

No sé si hi tornaria...

Marlango o Leonor?

De vegades hi ha concerts que et deceben per haver tingut unes altes expectatives. Anit va ser al contrari. Coneixia molt poc Marlango i vaig anar al Palau de la Música una mica arrossegat per un amic blocaire que n'és molt fan. Vaig sentir una primera part de concert molt quadriculat i força fred, amb una Leonor Watling extraordinàriament divina. Tot molt cool i amb un erotisme que desprèn i que t'hipnotitza i et fa seu. Moviments suaus i veu preciosa. Pero el rush final va arribar al públic de debò, ajudada per la seva actual parella Jorge Drexler, va encadenar uns temes molt emocionants. Per tant, a partir d'ara, em declaro fan de Marlango ... o de la Leonor???

MIkel, te'l vas perdre. Don, gràcies per arrossegar-me...

Collons com neva!

Collons quin dia… Semblava que els homenets del temps l’havien tornat a pifiar, però a les 11h, al telecadira, i pujant al coll de la Botella, ha començat a nevar i a fer un fred brutal!!!Està nevant força i ja sé que feia falta, però quan portes més de 200 escolars i estàs treballant la cosa es veu diferent. Aquí veieu la cara que m’ha quedat. Per cert porto un “antifasss de neopreno” . Aquí va la història: vaig a la botiga de pistes perquè m’arreglin una fixació. En acabar, veig que un noi demana “l’antifass de neopreno” i penso ... això, tal i com pinta el dia, m’anirà de conya!!! El vent, els canons a tope i la tempesta, preveien un dolor a la cara IMPORTANT. Dit i fet. Els pregunto als simpàtics argentins que porten la botiga: - va bien? - Cojonudo! -Pos fale. -¿Cuánto vale? -“tresseuros!” -Collonut. Ponme uno. Li dono dues monedes de 2 € i els planto al taulell. Quan jo esperava l’euro del canvi, el col·lega esperava 9 € més!!! No eren “tresseuros”, sinó “treceeuros!!!”. Total, he pagat els 13 euracus per un artilugi que fa que se m’entelin tant les ulleres que me l’he de treure per veure alguna cosa!!! Burruuuu!!! Igual ho aprofita la meva dona quan va en moto... Per cert. Al bar de pistes he parlat amb la Gisela!! Ha estat simpàtica i és molt “mona”. Bé, us deixo. Sento crits al passadís. Algun alumne s’ho està passant pipa, l’altre s’enyora, l’altre li fa mal la panxa, l’altra s’ha carregat una cadira... i he d’anar a fer de “profe - papa - mami - guàrdiacivil -bisbe- metge -psicòleg- amic ... etc...” I aquesta nit el Barça. Jo no me’l perdo ni a Andorra!!!

Això no toca!!!

1. Setmana de treball a Andorra. Esquio i m'ho passo bé, però la resta de dia i de setmana a treballar com un burro!!! (aquí no interessa fer "nens").
2. Polítics com sempre. Quina pena!! ( Amic Don, ho sento. Dissabte Marlango. T'espero!)
3. Barça de pena. Quan ho has de fer, t'hi cagues, com sempre. (No hi ha prou qualitat?)


Salut amics....

El poble s'ho empassa tot

El partit de futbol d'aquest matí ha estat doblement interessant. En primer lloc perque ha guanyat l'equip del meu fill per 4 a 1 jugant de pel·lícula contra un bon equip i sent tot un derby a St Cugat.
Però el motiu del post no és aquest. Les tertúlies entre pares (som majoria absoluta), setmana rere setmana, temporada a temporada i curs a curs, són cada cop més interessants. Es parla de tot i es riu molt. Però avui ha estat més ironicopolítica que mai. Tot ha començat amb el debat Solbes Pizarro i després de valorar la ineptitud de la variada subclasse política, hem fet tot un llistat de coses per les quals podríem protestar. Eren tantes i tant variades, que hem arribat a la conclusió que poden ser part de l'estratègia. M'explicaré: si ens apreten molt en pocs aspectes, la gent pot canalitzar la protesta. Però si són tants els fronts oberts, no hi ha manera d'organitzar-se: immigració? estatut?llengua? autopistes a 80? 400€? irpf? rodalies? ave? sagrada família? bisbes? kosovo? economia? ?????????

I el poble què????
nar-hi nant, nar-hi nant, nar-hi nant... (poseu-li la musiqueta trinquera, si us plau...?

De vegades...

De vegades tens por que la realitat et decebi les il·lusions posades. Poques vegades, allò que esperes, esdevé petit.
Gràcies pel bon sopar. Ho hem de repetir....

recorda:

Marlango
Fecha:
Viernes, 7 de marzo - 21.30 h.
Lugar:
Palau de la Música Catalana

Un Polònia diferent

Aquesta tarda, un bon amic que treballa al Polònia, s'ha endut els meus dos fills a veure part de la gravació del programa setmanal. S'ho han passat pipa i la gent d'allà han estat molt simpàtics amb ells.

Gràcies pel vostre programa i per la vostra simpatia i generositat.

Us deixo un parell de fotos importants: en Pellicer i el ZP!!!!

pd. Amic Don. Si vols alguna gestió directe, demana-li als meus fills .... jejejeje

les promeses de la vergonya...

Els qui seguiu el meu bloc sabeu que el meu pare està malalt, molt malalt. I de la pitjor malaltia: aquella que poc a poc et fa perdre la memòria, la veu i la realitat. I tenen por, molta por. I fan pena, molta pena... I necessiten molt, per no acabar amb la dona que els acompanya, hora a hora, dia a dia.
Pero més pena em fan els polítics i els governs que prometen un ajut a la dependència que encara estem esperant, tot i haver-li estat concedida en primer grau des del passat mes de maig. Per què collons prometen allò que tant necessiten i no els donen? No podrien estar callats i no crear il·lusions a les famílies que necessiten l'ajut? No tenen vergonya... Prometen per guanyar vots i un cop els tenen ...a prendre pel cul!!!
Ja arribarà; tot té el seu temps; tranquil·litat...
Quan rebrà el meu pare l'ajut? Quan hagi mort????
A nivell personal no em queixo, però resulta que tot ha pujat i el sou de la meva dona i el meu, ha baixat, perquè l'IRPF ha pujat al 18% !!!
A la merda!!! Estic emprenyat ....

Riscos Laborals

Del brutal i verídic original imatge de la construcció del famós gratacels de New York