dilluns, d’abril 13, 2009

Gran sèrie: ROMA

L'última sèrie que vaig seguir, va ser Falcon Crest. D'això fa molt. Fa tant, que dubto que els joves addictes a les sèries d'avui dia, sàpiguen qui eren aquells falconets. Però un bon amic (gràcies ferran) em va deixar els dvd's corresponents als capítols de la 1ra temporadade ROMA i els he trobal genials. Només he vist els primers sis, però n'estic ben enganxat.Us la recomano. És boníssima. I si a més, actives l'opció dels comentaris històrics, el resultat és espectacular.

dissabte, d’abril 11, 2009

Més que un partit.


Més que un club, no ho sé. Més que un partit, l’altre dia, segur.

El passat dimecres vaig tenir la sort de viure “in situ” l’espectacle futbolístic que, un cop més , el nostre Barça ens va oferir. Vaig estar a punt de no anar-hi, perquè anar i tornar de Barà em feia mandra, però sort que vaig vèncer-la. La primera part del parit, tot i que s’ha escrit molt, és absolutament indescriptible: control absolut; generositat amb els companys; connexió amb el públic ... Vam començar amb aigua i vam seguir amb una pluja de gols. No sé com acabarà la temporada. El futbol no és una ciència exacta i un àrbitre inútil (com el de l’altre dia) o una pilota al pal, et pot conduir a la derrota. Però no al fracàs. Voldria també agrair al Sr GUARDIOLA la feina feta. Sempre he cregut en ell. Si reviseu els meus antics posts, llegireu com demanava en PEP com a substitut urgent de l’holandès porreta. Com vaig profetitzar (y me joden los profetas) estic segur que hauríem fet millor paper i no haguéssim regalat la segona lliga consecutiva. Ara tinc moltíssimes ganes d’anar al Bernabéu. A jugar com sabem. A tocar la bola i ... que corrin. Avui, més que mai, Visca el Barça.
Pd. Menció d’honor pels del Bàsquet. Eliminar el Tau no és fàcil. Serà possible, per primer cop a la vida, que les dues seccions funcionin??????

diumenge, d’abril 05, 2009

Circuit de Catalunya

Aquest cap de setmana he conegut el circuit de Catalunya des de dins. Aprofitant les sèries de Le Mans, hem pogut sentir els motors "a tope". Fins i tot jo, que estic mig sord, els he sentit perfectament !
Us deixo unes imatges del dia....












divendres, de març 13, 2009

COÑAZO d'escrit !!!

Avui he acabat les 25 sessions de ràdio. Em trobo molt bé i sembla ser que tot acabarà en un gran ensurt. Ha estat molt dur anar cada dia durant tant de temps a l'institut oncològic de la Teknon per a posar-me la màscara i ser irradiat per la maquineta. Agrair al personal del departament de ràdiooncologia: secretàries, tècniques, doctors... Els he obsequiat amb un bon desdejuni, però es mereixen un monument per la seva professionalitat i sobre tot, pel seu cor. M'han fet estar molt tranquil i m'han ajudat tant... Gràcies especialment a la Sandra i la Raquel.
A la feina m'ho han posat fàcil. No he agafat la baixa i molts companys m'han ajudat a trampejar les classes que arribava tard. Vull agrair (un cop més) als meus amics de veritat, que han patit amb mi i m'han ajudat molt més del què era necessari: Isa, MªJosé i Ricard. Gràcies, de debò. I gràcies a la resta de profes pel seu ajut. *comentari eliminat a petició de popeye. jejejeje
Als amics de curses, blocs, facebook. A la vostra manera m'heu ajudat molt amb els vostres comentaris i trucades: keniata, donaire, mikel, sílvia, hanrath, ... (perdoneu els qui em deixo.)
A la família "se le supone", però l'he sentit molt a prop meu: germanes, pares,sogres,cunyats... i evidentment a la meva dona i als meus fills, que en silenci, també han patit força.
Em deixo als amics de sempre (nuri,jordi, xavi, àngels, francesc, JMaria, núria ...) i a moltíssims pares dels meus alumnes que m'han animat en tot moment.
Ara el metge em dóna 3 mesos de "calma". Al juny em faran un Ressonància per veure com està el fotut tumor i em faran controls cada 6 mesos. Dilluns començaré a córrer i a fer vida normal. (he de fer règim!!!!) L'oïda em segueix molestant, i és molt probable que la perdi totalment en 5 anys. Però igual NO! He passat un tràngol difícil. Mai no havia patit cap problema de salut, tret d'un parell de càries. La malaltia em quedava lluny. Ara he après a admirar la gent que lluita contra el càncer. He compartit 25 dies amb gent que està fent químio, ràdio i tota mena d'operacions. He après tant! M'emociona recordar aquelles cares, aquells cossos prims i aquells ulls plens de pors i d'il·lusions. No puc fer res per ells. Però estic més tranquil, sabent que darrera aquelles portes, trobaran uns àngels que amb un somriure sincer a la boca els diran: comencem !!!!

dijous, de febrer 12, 2009

Un Palau pel Serrat

Gran concert el d'anit al Palau de la Música. Un Serrat pletòric (i amb poca veu...) va emocionar un públic absolutament "entregat" que omplia el palau per segona nit consecutiva. Un magnífic repàs a les cançons catalanes més antigues ( i per mi les millors...) : cançó de matinada; pare; el meu carrer; Barcelona i jo ; temps era temps i dues hores de moltes més cançons. Vam acabar cantant l'unica cançó en castellà (Mediterráneo) i el paraules d'amor acompanyades amb la seva guitarra. Una gran nit amb un gran Kiflus i Miralles als teclats.
Gràcies nano.




dissabte, de febrer 07, 2009

La doble moral ...

El cas Michael Phelps m'ha deixat indignat. No s'ha dopat per fer millor temps. No ha fet mal a ningú. S'ha disculpat públicament. L'han sancionat per 3 mesos. L'han linxat com si fos el pitjor delinqüent del món... És escandalós! Deixin en pau el noi, que esportivament és estratosfèric i que simplement va experimentar una pipa de droga que a ningú, tret d'ell, va fer cap mal.
Per què no fem el mateix amb els banquers, polítics corruptes o delinqüents de veritat!!! Quina vergonya i quina doble i fastigosa moral. Endavant Phelps. Molts estem amb tu.

dijous, de febrer 05, 2009

Compte enrere !!!!

Avui he començat la radioteràpia a la clínica Teknon. Només em queden 24 sessions i m'he proposat ser positiu: anirà bé ! Aquest és l'objectiu final. Però vull anar a pams i motivar-me amb objectius a curt plaç: seguir treballant normalment; seguir corrent regularment; seguir anant a concerts (dimecres Serrat al Palau ...) i agrair la gran sort que he tingut. M'ho han detectat a temps. Tinc la Mútua que em cobreix les despeses de la maquineta. Tinc una família que m'ha recolzat al màxim. I a la feina tot són facilitats... I el Barça va bé !!!!!

Què més es pot demanar ...........

dijous, de gener 15, 2009

Endavant i més animat ....

Avui, el metge oncoradiocirurgià, m'ha visitat. Creu que el tractament de radio em pot anar bé. Alguns riscos, però un 90% de bons pronòstics. Altes probabilitats de perdre audició en 5 anys, però si m'obrissin, després de 8 a 10 hores d'operació i el risc que comporta, la sordesa és absoluta!
Estic content, però païnt les 25 sessions que m'esperen!!!! 5 setmanes de dilluns a divendres a la teknon!!! Sort que puc arribar i tornar conduint i cada sessió dura 15 minuts!!!
I sort, vull dir-ho, que la meva empresa i els meus companys m'han fet sentir bé: tot són facilitats: direcció;gerència;coordinació;companys... I a la meva dona que tant m'aguanta!!! Algun dia us ho agrairé... GRÀCIES per ajudar-me tant!!!

GUANYARÉ!!! amb el vostre ajut...

divendres, de gener 09, 2009

angoixat

Parlo amb un; parlo amb l'altre ... Operació llarga. Difícil accés. Nervi facial. Pots quedar sord. Pocs especialistes otoneurocirurgians. Em llevo i penso: quina putada! Estic veient la TV i penso : quina putada! Surto a córrer  penso: quina putada!
Espero que dilluns, el meu salvador neurocirurgià Poch (ja va operar el meu fill del cap amb 4 mesos i li va treure una hèrnia discal a la meva dona) em digui que m'ho fa ell. Diuen que no hay 2 sin 3 !!! M'agradaria saber qui, quan i on. Es fa pesat. Angoixa massa.
Moltes gràcies pels ànims i el suport que estic rebent. Espero, algun dia, poder-ho celebrar junts i "respirar" tranquil. Mai millor dit: no m'ho puc treure del cap i per això necessito un metge!!!!

divendres, de gener 02, 2009

Això és por !!!!

Sé que sóc un cagat i sé que molts se n'enfotran del què he passat avui, però necessito desfogar-me. Els qui em coneixeu sabeu que fa més d'un mes, em vaig quedar completament sord d'una oïda. Em posava un auricular "a tope" i no sentia RES!. Em van donar cortisona i en una setmana vaig recuperar un 60-70% d'audició. Recuperació molt ràpida però des de llavors estancada. Van ser 10 dies duríssims perquè a part de no sentir res, tenia una pitada constant que em feia tornar boig. El metge, però, va dir que per quedar-nos tranquils (vol dir que no ho estàvem...) m'havia de fer una resonancia magnètica cerebral. I avui era el dia. Quan m'han fotut a la puta màquina em volia morir. Comptava els segons com mai. Però als 15 minuts, quan pensava que em dirien adéu, em diuen que cal posar contrast. Punxada i 15 minuts més.... A parts de l'angoixa de la puta màquina, ara em sumo l'angoixa del per què un contrast que no estava demanat!!!

Quin rotllo, oi? Estic acollonit. Dijous sabré com acaba ....... o comença ....... la història.
Gràcies per llegir-me.

Una acollonit