Això no és una vaga salvatge!!!

Salvatge serà quan la facin els mestres: us imagineu un parell o tres de setmanes amb tota la canalla (mai millor anomenada) a casa? O a les feines? jejejejeje

Això sí que seria salvatge. Ànims mestres. Ara només ens cal buscar alguna raó per fer-la.

S'accepten idees. Jo, personalment, demanaria més vacances.... (oi?)

(Per cert: us adjunto dues fotos fetes a un camió de Banyoles.Aquest igual no fa vaga...)

Enyoro Banyoles

La meva infantesa i adolescència es va viure a Banyoles. Cada cap de setmana, totes les vacances i les colles i experiències del meu imaginari: matar dracs a pistonades; carreres amb la bici a la volta al "lagu"; billar a la plaça major; granotes a la draga; aigua de la puda; matança del porc i tothom a treballar; pneumàtics enormes per jugar al llac;el museu darder quan era museu darder ( negre bosquimà, pells humanes, caps jíbares, fetus en formol...); pesca fructífera; l'oca!!!; Jaç al Pi (m'entendrà qui hi era...) etc....

I quan hi torno, un munt d'emocions en tornen al cap. Veig llocs i em tornen records molt forts. Avui he tornat amb l'escola. El Museu no és el que era. Banyoles ha canviat molt. Però el llac!!! El LAGU és el LAGU i els records m'han emocionat. Espero haver sabut transmetre alguna cosa amb les fotos que he fet. Igual us agraden i tot!!!!

És quan corro que hi veig clar ...

Sempre havia dit que córrer era de covards. Mai no m'hagués imaginat practicant l'esport més estúpid i avorrit que mai no ha inventat ningú. I aquí em teniu. Enganxat a córrer per Collserola tres cops per setmana: de 5 a 7 km, no arribo a més. Quan noto que la màquina revoluciona massa, paro i camino uns minutets. Vull fer salut i no perdre-la...A les vuit de la tarda em calço la samarreta i les bambes, el meu ipod amb cançons aleatòries, amb l'aplicació que et va escopint el temps i el quilometratge que em falta per la dutxa, i simplement corro. No sabeu tot el que arribo a pensar! Quants cervells inútils m'apareixen i com m'indigno en repassar el dia que he "patit". I sabeu per què? No serveix per res, però arribes tan cansat que almenys, dorms de puta mare...

AVE ... gades arribem tard!!!

Començo a agafar experiència amb l'AVE. Ja n'he vist de tots colors. Reconec que m'encanta el viatge a Madrid pel viatge d'anada. Si agafes finestra, tens una visió de paisatges meravellosos. La primera part del viatge faig feina. Trec el portàtil i treballo una horeta. Després acostumo a llegir un parell de diaris, que abans he comprat a Sants. I la darrera hora m'endollo l'ipod (Maria Schneider i Marlango) i gaudeixo d'un meravellós paisatge.

Quan arribo a Atotxa tot canvia: cua pel taxi i a resar per sortir viu de la M30. Estic per agafar el casc integral de casa, perquè no sé si serà perquè els fot que parli català (mòbil o company...), però van a tota hòstia!!! Després a pencar unes horetes, bocata de trabajo i tornada a Atotxa.

La tornada, normalment agafo l'AVE de les 18h o 19h, serveix per a dormir una mica. I ahir va ser molt. Algun pobre diable se li va acudir tirar-se a la via.Suposo que no va trobar una bona edra per a tirar-se al Manzanares, però vam estar parats una horeta i el retard acumulat a Sants va ser important. Això sí: per megafonia van informar que no es tornaria cap euro el retard, ja que era causat per motius judicials aliens a renfe... Ja ho sabeu. Si et suissides a l'AVE, renfe no tornarà els calers del reatrd que provoquis. Suposo que no ho va fer per això... dep

Pedro Guerra al Palau de la Música

Gran concert el d'anit. Un Pedro en forma i amb ganes, sempre és una garantia d'èxit. I així va ser. Bons arranjaments pels clàssics i grans temes els nous. Interessant i alegre. Premi d'honor pel Vicente Climent, bateria extraordinari amb subtils matisos de jazz i tota una trajectòria al darrera. En definitiva, un concert per recordar, amb més de 6 bisos i amb un públic absolutament entregat. Va anunciar una gira per Catalunya a partir del setembre. No us el perdeu...

Facebook

L'amic Donaire m'ha fet veure la llum un parell de vegades: la primera va ser descobrint-me Marlango, tràngol que encara pateixo.

I la segona ha estat introduir-me al món del facebook. No tinc paraules per a explicar què és facebook, però us diria que és web, és bloc, és contactes, és imaginació, és música,és imatge i és tot allò que se t'acudeixi...

Dona't d'alta JA!!! Si no, t'ho perdràs...

Setmana diferent

Dilluns em comuniquen que dimecres he de tornar a Madrid per a una reunió de programació web de la nova plataforma que estan preparant. Sabent que dimarts aniria a dormir tard perquè tenia el concert del Satriani, no em va fer gaire gràcia. Però què hi farem!!!El concert començava a les 21h, però tot es va endarrerir i vaig arribar a casa als volts de la 1 de la matinada. 4 horetes de son i a la dutxa; taxi i a Sants!!! Vaig anar en AVE, i la diferència és abismal. Vaig treballar una mica amb l'ordinador, escoltar Marlango (m'has viciat Don...) mentre mirava el magnífic paisatge i arribar a la capital descansadíssim.

La reunió va durar 2 horetes i al migdia vaig trobar una arrosseria aprop d'Atocha (arrocería Gala, Moratín 22) on em vaig fotre uns llagostins, una paella de marisc i CHISTORRA, un bon vinet i un gran ORUJO, que estaven de puta mare, amb perdó. Val a dir, que tot i no pagar jo (anava amb el jefe...) només va costar 52 euros... i en una terrasseta superguapa. Igual que aquí!!!!

Teníem tornada a les 19h, però a les 17h , en un moment, vam poder avançar la sortida i a les 20.30h arribàvem a Barna. Viatge fantàstic. Llàstima del partit que m'esperava en arribar a casa!!!

El dilluns 26 he de tornar. Gallego a que no serà el mateix!!!! Com canvia la pel·lícula quan vas amb els jefes!!!!

Ja era hora

Ja era hora de començar a posar seny. Guardiola és una gran opció, com ja vaig escriure després del partit contra el Shalke 04, quan demanava un canvi urgent. Potser hauríem guanyat la copa del rei ...qui sap.

Per què el defenso? Perquè ningú no m'ofereix res millor. Perquè és català i ha mamat barcelonisme des que va néixer. Perquè és intel·ligent i quan parla, diu coses. Perquè ja va ser el líder de l'equip, dirigint-lo meravellosament des del darrrere. Perquè té molta experiència com a jugador, inclosa l'aventura italiana, on va demostrar la seva innocència amb el tema doping. Perquè tampoc no tenia gaire experiència el Blanch, en Frank o el van basten.

Espero que el deixin treballar i que el respectin. Normalment aquí només tenim paciència amb els de fora.

Amunt Guardiola. Gran notícia, sí senyor...

Representa el gat al barcelonisme?

La setmana tràgica

Per sort, demà s'acaba. Per a un simple mestre com jo, acostumat a treballar molt però de forma controlada, aquesta setmana ha estat força diferent i esgotadora. Dilluns reunió estranya per a un projecte interessant però prou inviable. Dimarts, llevar-me a les 5h del matí per a començar una reunió de 8h seguides (bocata de 3 a 3.15h) a Madrid. Arribo a St Cugat esgotat i directe al llit!!! Dimecres al Camp Nou a patir el Barça!!! (ho sento mikel, però el millor va ser el resultat). Di jous recuperar aire (treballant amb un mapa conceptual de continguts web de centres educatius que tela...). Divendres començo un curset de tècniques i recursos educatius amb Joyce Swarzman acabada d'arribar de Tampa (USA). Demà dissabte (tot i ser la festa de cumple del meu fill petit) jornada de curset de 9.30h a 19.30h, bocata inclòs....
Bufffffffffffff, però interessant....

Setmana tràgica però amb vaselina.