dissabte, de novembre 26, 2005

Francesc Pujols

Fa molt de temps que vull parlar d'aquest personatge: Francesc Pujols. Nascut al número 19 de la plaça Reial de Barcelona, tercer pis segona porta, el 8 d’agost a les onze del matí i mort el 13 de febrer,a la Torre de les Hores de Martorell.
Enmig , tot un món: Gaudí, Déu, Espanya i Catalunya. És fàcil revisar part de la seva obra, gratuïta per cert, gràcies a internet.
Només voldria fer-vos arribar algunes de les seves joies. Com hagués dit el meu avi aragonès, si hagués pogut conèixer la seva obra.... genio y figura, el cabrón ...
Evidentement, espero polèmica. Se la mereix, oi?

Frases de Francesc Pujols

1
El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors

2
N’hi ha que no creuen en Déu però creuen en la Mare de Déu
3
L’ànima catalana és el mirall de la Veritat.

4
La religió fonamentada en la pantologia té la pretensió d’alliberar i netejar la qüestió religiosa de totes les mitologies, supersticions, màgies i misticismes que l’embolcallen, per tal de donar-li la mateixa objectivitat que els resultats obtinguts per les ciències.

5
La matèria separadora, arrenda l’Esperit d’ella mateixa, treient-se’l de les entranyes i tornant-se-li a posar.
(Hiparxiologi o ritual de la religió catalana pàg. 65)

6
No és l’Esperit el qui anima a la Matèria, sinó la Matèria la qui anima a l’Esperit.
(Hiparxiologi o ritual de la religió catalana pàg. 65)

7
“ ... La matèria separadora, arrenca l’esperit d’ella mateixa, treient-se’l de les entranyes i tornant-se-li a posar (...) animant-lo i desanimant-lo (...)

8
No és l’esperit el que anima la matèria sinó la matèria la que anima l’esperit, amb els esforços que en alliberar-lo i portar-lo al cel, fent les onades de la història, perquè no sols separa als éssers humans un per un a batzegades, com els altres éssers de l’escala, sinó als pobles i a les races del món, que caminant per aquesta vida de glòries i fadigues al compàs del ritme de la separació tan aviat sortint de la primitivitat, pugen a la glòria de la civilització com cauen en la fadiga de la decadència per a tornar-se a alçar (...) camí del cel perdut en les estrelles.

9
Contempleu i mediteu (... ) la visió més gran de la realitat coneguda, perquè és la llei universal que podem conèixer, que és la llei de la separació de l’esperit de la matèria.

10
Déu no és dintre els temples, sinó els temples dintre Déu.

11
Que Catalunya en nom de Déu, encengui la veritat i apagui la mentida damunt el món (...)

12
El foc de la veritat crema la mentida (...)

13
Mentre els altres pobles canten la llibertat de la terra, Catalunya canta la llibertat del cel (...)

14
Escolteu i oïu: Cap poble de la terra tancarà les portes ni les finestres al Déu de la terra catalana (...)

15
Saludem Catalunya, pàtria del Déu universal (...) descobert per la Ciència Catalana, mare de la religió.

16
La llengua catalana és l’única llengua que de parlar i de conversar en diu “enraonar”
Concepte General de la Ciència Catalana Capítol XII.

17
Pròsper Bofarull còpia en el pròleg de la història dels comtes de Barcelona, que havent estat interrogat un rei got el per què li plaïa més estar a Barcelona que alguna altra part o lloc, va respondre que perquè aquí s’hi sentia més inclinat a usar de seny, que vol dir fer un bon ús de la raó(...) i que així deuria ser per especial acte i natura de la terra, segons els seus astròlegs i filòsofs li havien aconsellat.
Concepte General de la Ciència Catalana Cap. XII

18
Ausiàs March apartant-se de tots diu que el que estima més de la seva estimada és es seny. Com es llegeix en el poema: “ço que més amb en vós és vostre seny”
Concepte General de la Ciència Catalana Cap.XII
19
Ramon Sibiuda va dir que la primera obligació moral de l’ésser humà és conèixer la Veritat(...)aquestes paraules denoten la base de la naturalesa catalana(...) de la moral catalana.
CGCC Cap. XIII

20
Catalunya és la nació científica per excel·lència (...) Perquè posseeix el bon ús de la raó i el sentit de la realitat.(...) El sistema de l’aplicació de la raó a la realitat és el sistema que tenim els catalans.
CGCC Cap. XIV-XV

21
L’Estudi de l’objecte de la ciència universal que és l’ésser concret, demostra que l’essència no es pot conèixer.
CGCC Cap. XV

22
La Veritat es trepitjada per molta gent que s’alaben de trepitjar-la i escarnir-la
CGCC Cap. XVI

23
No volem venir a suposar que perquè Catalunya sigui la pàtria de la raó s’hagi de creure que tots els catalans siguin raonables i no podem permetre de cap de les maneres que sigui dit que el nostre amor a Catalunya ens endega fins el punt de fer-nos creure que tots els catalans estan a l’alçada que es necessita per a comprendre la veritat o la missió de Catalunya.(...) es necessari adaptar la intel·ligència a la realitat.
CGCC Cap. XVII

24
Dels catalans se’n dirà els compatriotes de la Veritat(...) i ésser català equivaldrà a tenir els gastos pagat a tot arreu allà on vagi(...) valdrà més ser català que milionari(quan els estrangers veuran un català es pensaran que és un savi i que porta la veritat a la mà.
CGCC Cap. XVIII

25
Les raons catalanes (...) que estan plenes de realitat(...) són raons de pes que faran que Catalunya sigui una nació que ha d’arribar tant amunt i hagi de dominar el món sense armes(...) als que són partidaris de l’europeïtzació de Catalunya(...) nosaltres responem: catalanització del món
CGCC Cap. XVIII.

26
Catalunya és l’única nació del món que pot portar ideals reals, positius i concrets a la civilització europea (...) que no passa ni ha passat mai d’ésser una civilització material que ha fet un ús equivocat de la raó i que havia d’acabar a cops de puny i canonades com a conseqüència lògica de la manca d’una lògica fonamentada en l’estudi de “lo” natural (...) els ha volgut substituir per ideal irrealitzables que han volgut tergiversar la realitat, canviar-la i destruir-la(...) la ciència que es fongui en el Tot com una concepció evolucionista o panteista quedarà marcada i segellada damunt de la realitat com una còpia exacta de “lo” natural, que esborrarà tots els ideals abstractes, per a donar ideals farcits de realitat i una còpia exacta del natural (...) Catalunya pel fet d’ésser com és, un poble sense ideals, perquè d’ideals fora de la realitat no en té, ha de dominat totes les civilitzacions conegudes
CCGC Cap. XVIII

divendres, de novembre 25, 2005

divendres, de novembre 18, 2005

Últimament sempre em passa.


Últimament sempre em passa. Quan vull dir una cosa només em vénen al cap paraules que no són. A vegades fins i tot dic coses que volen dir el contrari del que vull dir. I si provo de corregir-me, l'únic que faig és embolicar-ho més i acabo sense saber què volia dir al principi...

Haruki Murakami a Tòquio blues.


dilluns, de novembre 07, 2005

Albert Boadella

Respectant per damunt de tot la llibertat d'expressió, jo també vaig lluitar per la torna, hi ha declaracions que no puc arribar a entendre.


Albert Boadella, director de Els Joglars: «La mayoría de la gente que votó a Maragall está contra el Estatut»


El «juglar» catalán, que estrena «En un lugar de Manhattan», cree que «el Estatut es un bodrio, hay que suspenderlo hasta en gramática»

diumenge, de novembre 06, 2005

divendres, de novembre 04, 2005

La passió catalana


crec que som UNA NACIÓ...

perdó.



Què volen aquesta gent?


Trucaran de matinada?

Posted by Picasa