diumenge, de desembre 24, 2006

dimarts, de desembre 19, 2006

"pido a España que no me pida volver"



Querido aprendiz de dios. Soy un humilde catalán , maestro para más señas, y que reside en Sant Cugat del Vallés. La verdad es que la vida no me va del todo mal. Tengo dos hijos, una mujer que quiero y un trabajo que me hace feliz.

La salud me respeta (gad) y aún puedo pagar mi hipoteca mensual. Jamás he robado ni asesinado a nadie. Creo que he insultado alguna vez, conduciendo por Barcelona o siguiendo al Barça en el Camp Nou.

Pero debo confesarte un gran pecado: soy catalán. Y quiero a mi País. Sé que no me entenderás y por ello, a raíz de tus declaraciones, me atrevo a preguntarte: ¿quién es ESPAÑA? ¿Merece la pena SALVARNOS? ¿Crees que alguien como tú, merece dedicarse a tan poca empresa?

José Mari; no te merecemos.

Espero que ESPAÑA???? no pida tu vuelta....

de corazón.

diumenge, de desembre 17, 2006

Pena, penita, pena...

A mi em perdonareu, però és una vergonya ( i sóc suau...) que el gran Barça perdi la supercopa amb el Sevilla i el Campionat Mndial contra l'Inter???

Segueixo pensant que van sobrats. Aquests brasilers són pitjors que el Pelé amb 70 anys!!! Heu vist el partit? Heu vist la intensitat de la primera part?

Som un bon equip, però no som un gran equip. I on era Ronaldinho a la segona? Jet Lag???? Au va...

dissabte, de desembre 16, 2006

Bon Nadal

Un any més, estem a punt de tocar la felicitat. Companys, veïns i família, ens desitgem felicitat eterna. Si no fóssim tan falsos, fins i tot ens ho creuríem.

Dissimularem allò que pensem de l'altre ( com vesteix; com educa els fills; com tracta els altres; com va de diners ...) i farem veure que som una família o que formem una gran empresa.

Mai no m'ha agradat el Nadal. Només li veig una cosa bona : les vacances ! (sóc mestre, és clar... ) L'ésser humà és l'espècie més salvatgement falsa i hipòcrita que conec ... i us faré una confidència: hi ha graus, però no se'n salva ni déu!!!!

Bon Nadal...

diumenge, de desembre 10, 2006

Yo pisaré las calles nuevamente...


y me detendré a llorar por los ausentes...

divendres, de desembre 08, 2006

2 de 801

Hi ha notícies que em fan somriure. El cas Fuentes, esquitxa el futbol!
Els clubs, futbolistes i presidents han posat el crit al cel negant qualsevol relació amb el cas. Imatges glorioses com el Cassano punxant-se "vitamines" o el Guardiola amb problemes a Itàlia, són hàbilment dissimulats.
Vosaltres creieu que amb els diners que mou el fitbol hi hagi menys "dopin" que a l'atletisme o al ciclisme?

Va home va.. que no som tontos!!!

I aquí han donat positiu 2 de 801!!! Collooooooooooooooooooooooooons!!!

És com els jutges. A tot el món, excepte a quí, hi ha un munt de jutges processats.
És que en som de bons....

divendres, de desembre 01, 2006

Escoltem-los, si us plau.

Fa 20 anys que em dedico a l'ensenyament. Res a veure els problemes d'ara amb els d'abans. Res a veure el jovent d'ara amb el d'abans. Res a veure els pares d'ara amb els d'abans. Res a veure l'alumnat d'ara am el d'abans...

I un cop dit això , (res no és millor ni pitjor, sinó diferent...) crec que apliquem els mateixos motllos i esperem idèntiques reaccions. I ens equivoquem. I així ens va.

I no ens adonem que pares i mestres ens dediquem a dir allò que han de fer; el que està bé i el que no està bé; el que has de fer i el que mai no han de fer.

Instruccions, ordres i consells de savi.

Però ens oblidem de l'essencial: ESCOLTAR-LOS!!! Deixar-los dir. Els nens, fills, alumnes, pre i adolescents HAN de PARLAR, expressar i deixar anar lliurement els seus SENTIMENTS, PORS i RÀBIES.

No us faci por. Cal ajudar-los a obri perwuè no ens explotin en un futur.

Hem de marcar límits. Hem de saber dir NO, però SEMPRE, SEMPRE! hen d'aprendre a escoltar i hem de deixar que es buidin i expressin els sentiments.

Perdoneu-me la penjada. Avui necessitava escriure això.