Bona - Miller

Impressionant concert del d’anit a l’auditori, a càrrec de Richard Bona i Marcus Miller. Primera hora i mitja d’un melòdic i “seductor” Bona, que amb el seu estil jazz-rock-americoafricà, va posar el llistó molt alt per al segon concert. A destacar la increïble sonoritat de la sala. Mai no havia sentit la música tan nítidament.
Tres quarts d’hora de descans i gairebé dues horetes de Marcus Miller. Virtuós baixista d’estil completament diferent a Bona, però amb una canya impressionant. Tancava els ulls i recordava el gran Miles Davis, quan van interpretar Jean Pierre o Tutu. A destacar l’actuació del “harmònica”. Mai no hagués imaginat que un instrument tan limitat pogués arribar tan alt! Brutal, però un pèl sobrat, el trompeta P.Stewart i menció d’honor pels dos impressionants negres, que tocaven com ningú la bateria i els teclats, Poogie Bell i Bobby Sparks.
Gran nit Jaco, tot i que vam acabar cansadíssims. Esperàvem que tots dos ens oferissin alguna peça junts, però tot no es pot tenir.
Enhorabona als responsables de la programació del festival de Jazz d’enguany. Han posat un llistí altíssim. I encara resta Sonny Rollins, Dianne Reeves, Charlie haden, Michel camilo, Chick Corea, Béla Fleck .......