
Des que vaig deixar de fumar 25/3/1994 , he guardat l'últim paquet de tabac que vaig cremar a un lloc preferencial de casa: ben penjat al suro del despatx, que és on més hores de relax passo, tret del llit, és clar.
Em faig un petit homenatge a MI. Perquè, collons!!! com em va costar deixar-ho... Vaig trencar un munt de cigarretes de plàstic i destrossar milers de llapis i bolígrafs. La primera conseqüència que recordo va ser, a part de la mala llet continuada, un constipat dels que no es recorden... Semblava que la meva medicina, de 2 paquets diaris, era fumar.
Però torno al fil inicial. Tinc el paquetet, que juro va ser el darrer, perquè m'agrada rellegir les dedicatòries que alguns amics em van fer: no m'ho crec ; estic perdent el temps ... I la més enigmàtica: l'amic Pekka em va posar unes paraules en finès que mai no em va voler traduir. Fa 7 anys va tornar a Finlàndia a fer de mestre i tot i cartejar-me sovint, encara no sé què vol dir.Em temo el pitjor.Si algú sap finès prego em doni una pista.
El que mai no sabran és que gràcies a ells i al meu orgull vaig deixar de fumar. I ara n'estic molt content, tot i que la creuada anti vici és tan brutal que de vegades tinc ganes de tornar a fumar i estar de part dels pecadors ...
Espero no sigui il·legal mostrar públicament el meu paquet ...