Avui he acabat les 25 sessions de ràdio. Em trobo molt bé i sembla ser que tot acabarà en un gran ensurt. Ha estat molt dur anar cada dia durant tant de temps a l'institut oncològic de la Teknon per a posar-me la màscara i ser irradiat per la maquineta. Agrair al personal del departament de ràdiooncologia: secretàries, tècniques, doctors... Els he obsequiat amb un bon desdejuni, però es mereixen un monument per la seva professionalitat i sobre tot, pel seu cor. M'han fet estar molt tranquil i m'han ajudat tant... Gràcies especialment a la Sandra i la Raquel.
A la feina m'ho han posat fàcil. No he agafat la baixa i molts companys m'han ajudat a trampejar les classes que arribava tard. Vull agrair (un cop més) als meus amics de veritat, que han patit amb mi i m'han ajudat molt més del què era necessari: Isa, MªJosé i Ricard. Gràcies, de debò. I gràcies a la resta de profes pel seu ajut. *comentari eliminat a petició de popeye. jejejeje
Als amics de curses, blocs, facebook. A la vostra manera m'heu ajudat molt amb els vostres comentaris i trucades: keniata, donaire, mikel, sílvia, hanrath, ... (perdoneu els qui em deixo.)
A la família "se le supone", però l'he sentit molt a prop meu: germanes, pares,sogres,cunyats... i evidentment a la meva dona i als meus fills, que en silenci, també han patit força.
Em deixo als amics de sempre (nuri,jordi, xavi, àngels, francesc, JMaria, núria ...) i a moltíssims pares dels meus alumnes que m'han animat en tot moment.
Ara el metge em dóna 3 mesos de "calma". Al juny em faran un Ressonància per veure com està el fotut tumor i em faran controls cada 6 mesos. Dilluns començaré a córrer i a fer vida normal. (he de fer règim!!!!) L'oïda em segueix molestant, i és molt probable que la perdi totalment en 5 anys. Però igual NO! He passat un tràngol difícil. Mai no havia patit cap problema de salut, tret d'un parell de càries. La malaltia em quedava lluny. Ara he après a admirar la gent que lluita contra el càncer. He compartit 25 dies amb gent que està fent químio, ràdio i tota mena d'operacions. He après tant! M'emociona recordar aquelles cares, aquells cossos prims i aquells ulls plens de pors i d'il·lusions. No puc fer res per ells. Però estic més tranquil, sabent que darrera aquelles portes, trobaran uns àngels que amb un somriure sincer a la boca els diran: comencem !!!!
