dilluns, de gener 23, 2006

Cervantes català?

Fa uns quants mesos, un amic, mig en conya i mig seriosament, em va explicar una curiosa història que jo desconeixia i que em va deixar perplex. En quatre paraules: "El Quixot és català". En un principi em va fer riure: sí home. Només faltava això!!! Papeles de Salamanca; el Estátut; La Nacioncilla y ahora CERVANTES!!! No pot ser!!!! o sí? ¡España se desmembra!

El tema va començar amb , Jordi Bilbeny, Investigador i escriptor, llicenciat en Filologia Catalana per la UAB.

Em va enviar un munt de links que he anat seguint amb devoció i curiositat. Especialment una entrevista d'una hora de durada que us recomano d'escoltar amb atenció.


http://bloc.balearweb.net/post/245/5840 (audio)

doc1

doc2

doc3


La veritat és que m'he divertit molt seguint alguns fórums impagables. He de reconèixer que m'ho he mirat des de la distància i amb creta incredulitat, com el tema de Colom. Penso que prou problemes tenim avui, com per lluitar pel passat ...

Però la gota definitiva que m'ha impulsat a fer el post va arribar ahir diumenge en forma d'imatges.

clicar aquí



Si heu arribat fins aquí, us mereixeu una mica d'humor, des dels garantes de la constitución...

doc4

Què en penseu?

20 comentaris:

Ainalma ha dit...

Que dura una hora l'entrevista, dius? Doncs crec que l'escoltaré demà, que hui ja és massa tard i m'adorm per moments. Bona nit!

Laura ha dit...

he llegit el doc 4 nomès.. properament la resta. Un petó

ZAGASO ha dit...

L'entrevista dura 1 hora però s'ho val.

Però abans no et perdis el doc3 i el doc 4.
És rapidet i segur que t'enganxarà.

Galderic ha dit...

Jo penso que si avui en dia, amb tots els mitjans d'informació que hi ha, es pot construir una mentida com la de les armes de destrucció massiva, és perfectament possible que fa uns quants segles, només amb destruir uns quants documents, retocar uns noms i fer desaparèixer uns originals, es pogués canviar la història.

ZAGASO ha dit...

Doncs per donar-te més arguments, amic Gal, aquí enganxo un correu que vaig rebre ahir.


Notícies - Diari LA VANGUARDIA 13/01/05

» Els Borbons ocupen el tron espanyol il·lícitament

DiJOUS, 13 de gener de 2005

Peres

D'acord amb les dades trobades pels investigadors italians Francesco
Sorti i Rita Monaldi, els reis espanyols ocupen el tron de Madrid gràcies a
una falsificació documental, tal com s'explica a l'obra "Secretum" (ed.
Plon, París 2004 http://isisblue.free.fr/Plon/), de la qual parlava ahir el
suplement "Cultura/s" de La Vanguardia.

"Hem demostrat -diuen els autors- que els Borbons ocuparen el tron
espanyol il·lícitament. Vam descobrir que Lluís XIV (Borbó) féu falsificar
el testament del rei espanyol Carles II (Habsburg) per tal que, quan morí
sense descendència el 1700, nomenés com a successor al tron espanyol el nét
del Rei Sol, Felip d'Anjou. El regnat de Felip V gràcies a un testament
fals va fer canviar la història de França, Espanya i Catalunya."

La conclusió definitiva la van obtenir arran de l'examen fet del
testament de Carles II per dos pèrits grafòlegs, Marina Tonini, pèrit del
Tribunal de Verona, i Andrea Faiello, del Tribunal de Nàpols. Segons
aquests dos estudiosos, la firma que apareix al testament no és de Carles
II, que es va morir sense fills mascles, i per aquesta raó es va veure
obligat a triar el seu successor d'una altra casa reial. El testament bo
sembla que va ser bescanviat per un de fals per impedir que Carles escollís
un Habsburg d'Àustria, la casa amb la qual estava emparentat el sobirà, com
pensava tothom que faria. Com se sap, Catalunya no va acceptar finalment el
Felipe V, i per aquest motiu va perdre la seva independència, després d'una
guerra sagnant que va acabar l'any 1714. Si les investigacions italianes es
confirmessin, aquesta guerra no s'hauria produït i Catalunya potser
continuaria sent a hores d'ara sobirana.

Pedro ha dit...

Crec que has confès el filòsof Norbert Bilbeny amb l'historiador Jordi Bilbeny.

ZAGASO ha dit...

Ostres Pedro. Tens tota la raó. És Jordi!!!

Per sort, la resta és ben autèntica i el fil del post no varia.
Canviaré urgentment la ressenya i demano públiques disculpes al Sr Jordi i al Sr Norbert!!!

Anònim ha dit...

Has vist un blog d'una tal Aintzane Conesa que hi ha enllaçat al blod d'en Dona aire?

Pedro ha dit...

és una de les grans farses espanyoles, la manera com ens han explicat la història, més manipulat impossible. Ara, en Bilney deixa'l anar eh també, que segons alguns estudis seus Ciolom va desobrir Amèrica amb 90 anys. Crec que l'institut d'estudis colombins, que és mig de l'IEC mig d'òmnium és més fiable.

ZAGASO ha dit...

@ anònim

No puc fer l'enllaç. Ara m'has deixat encuriosit.
Tu diràs ...

@Pedro

Com he dit al post, m'ho miro amb certa incredulitat. Ara bé, si defensa el descobriment amb 90 anys, és per a ¡¡¡mear i no echar gota!!!

Anònim ha dit...

La manipulació de la Història per part dels espanyols ha estat constant (encara hi ha historiadors que ho segueixen fent).
També havia sentit a parlar d'això d'en Cervantes, fa poc fins i tot van sortir un llistat de 1000 catalanades que surten al Quixot.

Anònim ha dit...

sabies que el capitan trueno també és català....

ZAGASO ha dit...

El Sr TRO?

Ferran Caballero ha dit...

és una història ben curiosa, però fins que no vegi a Fedeguico dient que és una manipulació del tripartit i els separatistes no me l'acabaré de creure...

ZAGASO ha dit...

Aquesta sí que seria la prova definitiva. Me l'imagino dient: y ahora nos quieren robar a Colon y al Quijote... Pronto querrán la monarquía catalana!!! Estos personajillos no se conforman con nada. Ay Rovireche!!!

Per cert. Gran post el que dediques al Bono al teu blog. Et felicito.

ZAGASO ha dit...

Més informació sobre el tema. Com podeu veure, això dóna molt de sí....

A gaudir-ho...
clicar aquí ...

Anònim ha dit...

Sóc un filòleg català que ha tingut la paciència de llegir els articles de J. Bilbeny a histocat.com, i per això em crec capacitat per dir que la tesi que el Quixot ha estat escrit en català i traduït al castellà per la censura és, ras i curt, un disbarat.

La llista de suposats catalanismes i errors de traducció que Bilbeny aporta com a prova l’únic que demostren és que aquest senyor no sap usar el diccionari.

D’altra banda, al Quixot sovintegen els refranys y les frases fetes i hi ha intercalades moltes poesies d’una factura mètrica perfecta, cosa que en dificulta la traducció. Algú s’imagina un funcionari de la censura cercant equivalents paremiològics o rimant versos?

I l’estudi de Bilbeny es limita al Quixot, pero, què passa amb la Galatea, la Numancia, el Trato de Argel, les comèdies i els entremesos, el Viaje al Parnaso, les novel·les exemplars, el Persiles...? Tot absolutament, proses i versos, és en castellà.

Massa feina adjudica Bilbeny a la censura per ocultar la catalanitat de Cervantes.

Anònim ha dit...

LA PROVA CONCLOENT QUE EL QUIXOT NO ÉS CAP TRADUCCIÓ

Mireu quina cosa més curiosa es llegeix al començament del capítol LIII de la segona part del Quixot:

«Pensar que en esta vida las cosas della han de durar siempre en un estado es pensar en lo escusado; antes parece que ella anda todo en redondo, digo, a la redonda: la primavera sigue al verano, el verano al estío, el estío al otoño, y el otoño al invierno, y el invierno a la primavera, y así torna a andarse el tiempo con esta rueda continua.»

Si el text només digués “verano”, no passaria res; si només digués “estío”, alguns ho adduirien com una altra “catalanada” que “provaria” que l’obra és una traducció. Però no: hi ha les dues paraules, l’una després de l’altra, i l’autor no les tracta pas com a termes sinònims.

Com és que Cervantes esmenta aquí cinc estacions quan l’any només en té quatre? Doncs, segurament, perquè no es refereix al calendari astronòmic, sinó a un calendari agrícola vigent a Castella en el seu temps que dividia l’any d’una altra manera.

En llatí els noms de la primavera i l’estiu eren “ver” i “aestas”, respectivament, que per adjectivació van donar “verarum tempus” i “aestivum tempus”. En una etapa posterior el començament del bon temps es va designar amb el sintagma “prima vera” (avui aglutinat en un sol mot), i el “veranum” va passar a significar un temps de transició entre les dues estacions antigues; hi havia, doncs, tres estacions curtes en un semestre: aquesta era la distribució que es mantenia al segle XVII, quan Cervantes va escriure les seves obres. En el castellà actual el “verano” s’ha desplaçat encara més fins a cobrir l’antiga “aestas”, les estacions tornen a coincidir amb l’any astronòmic i “estío” ha perdurat com un sinònim entre culte i dialectal de “verano”, que és el terme estàndard.

Ara bé, el “veranum” no ha deixat cap rastre en el lèxic català, tot i que s’hi manté la primavera, i l’estació més càlida sempre se n’ha dit “estiu”. Per això, un text castellà que distingeixi entre el “verano” i l’”estío” de cap manera no pot ser una traducció d’un original català, i la conclusió és que el Quixot va ser escrit en castellà, com s’ha acceptat sempre.

ZAGASO ha dit...

Molt curiós...

Anònim ha dit...

Hola, bon dia,

Acabo de llegir el comentari de Jaipi i en voldria fer un comentari.

Trobo molt interessant la referència que fa a les cinc estacions del calendari agrícola que, segons diu, predominava a Castella durant el segle XVII. No ho sabia. La qüestió que s'imposa ara és saber si aquesta mena de còmput pagès es feia servir nómés a Castella o també era corrent en altres zones de la Península o fins i tot d'Europa. Ja sé que en Jaipi em podria adduir que en el cas català no és així perquè en la nostra llengua no hi ha cap terme que hagi derivat del mot llatí "veranum". Bé, potser hi havia en llengua catalana un altre terme per indicar aquest temps de transició. No sóc entès en la matèria. Ara bé, entre els pagesos/llauradors de llengua catalana ha existit sempre un calendari agrícola oral, per tal com fins fa quatre dies la immensa majoria de la gent vivia a pagès, com tots sabem (un reflex del que dic és el fet que encara ara s'edita el calendari del pagès, tal vegada la revista més antiga en català que ha arribat fins a nosaltres). En conseqüència, crec que es pot ajustar a la realitat el fet que també hi hagués en català una expressió que designés el temps de transició a què en Jaipi fa referència... Tampoc són tan diferents els climes dels Països Catalans i el de Castella! Però si no és així, penso que en Jaipi se n'hauria d'assegurar del tot. Vull dir que s'hauria d'asegurar del fet que en el nostre àmbit lingüístic la gent del camp no feia aquesta distinció temporal en cinc estacions, ni, per tant, va tenir la necessitat de crear-ne el mot.

Però sí que em sembla que el meu interlocutor va massa lluny quan d'aquest únic seu raonament en treu la conclusió definitiva, "concloent" (sic), que "el Quixot va ser escrit (suposo que vol dir "directament") en castellà". A tot estirar, només pot dir a partir del raonament que ha exposat als internautes, i només a partir d'ell, que TÉ UNA CERTA SOSPITA que la llengua original del Quixot és la castellana. Res més.

Jo, per la meva banda he observat en el fragment dues expressions susceptibles de ser catalanes.

La primera. "Las cosas(...)HAN DE DURAR siempre(...)". Aquesta és una estructura d'obligació típicament catalana. Tot el Quixot n'està farcit, d'aquesta forma lingüística!! Ara bé, tots sabem que actualment l'expressió típica d'obligació en la llengua castellana és TENER QUE. I si ho és ara, és molt lògic que ja en el segle XVII estigués molt estesa, si és que ja no era la més predominant. ¿Què ho fa, però, que pràcticament no es trobi mai en la novel.la l'esmentada expressió?

La segona. "....ANTES parece que ella anda todo en redondo." En tot el Quixot hi ha un garbuix respecte a aquesta mena de frases distributives, el comentari de les quals ara no puc fer. Ara bé, la forma correcta en castellà em fa cara que hauria de ser "ANTES BIEN". En català, però, sí que sona el corresponent "ANS...", sense res més:
"Ans sembla/pareix que ella va....

Res més, per ara. Moltes gràcies

Francesc