dimarts, de maig 09, 2006

Ramon Barnils


Avui et trobo a faltar. No sé per què, però et trobo a faltar... Als diaris, a les ràdios, al poble.
Aquell humor àcid. Aquella visió tan clara de la realitat. Aquella crítica, intel·ligent, punyent! Aquell sentit comú tan poc comú avui dia. La ironia feta art. La paraula, la impertinència, l'escrit i el pensament políticament incorrecte.
Visc davant del teu parc, i m'agrada. St Cugat et recorda i jo no t'oblido. Aquell riure tan singular. Aquell posat simpàticament xulesc...
Ramon: només t'ho volia dir... Et trobo a faltar.
Si no l'heu conegut, us recomano aquest llibre. Jo el tinc de capçalera (ja groguet).

7 comentaris:

susana ha dit...

Caballero tomo nota del libro, espero encontrarlo en castellano jaja porque sino, me veo usando tu traductor pagina a pagina jaaja...por cierto acabo de ver tu enlace a payasos sin fronteras, oleeee, besos su

Liendre ha dit...

"La ironia feta art. La paraula, la impertinència, l'escrit i el pensament políticament incorrecte."

No el podem deixar passar, en aquest món de caputxinos de sobre...

ignasi ha dit...

Liendre: no sé si el coneixies, però quan va morir, massa jove, vaig sentir fortament que perdia un referent. I jo no en tinc gaires!!!

Era un bon paio. Raret, com jo, però bon paio.

Ainalma ha dit...

Prenc nota, Ignasi.

Biel Barnils ha dit...

El meu pare era bastant com el defineixes. La seva llibertat personal i professional li va costar molts maldecaps però era del què més orgullós se sentia, haver fet el què creia i mai per aconseguir millors sous o cotxes oficials. Sempre em deia, el quès costa diners no val res...

Llegia molt i sabia disfrutar de la vida.

Salut,

ignasi ha dit...

Ostres, Biel...

Quina il·lusió!

No saps la satisfacció que sento ara mateix!

Creu-me: el trobo a faltar. El teu pare era i és, i serà, MOLT GRAN.

Gràcies Biel.

Anònim ha dit...

Enjoyed a lot! Betty boops car seat covers http://www.kia-21.info boating in england Propecia pill