Visca el barça ... MANQUE PIERDA!!!

L'endemà d'haver viscut , in situ, el partit contra el Liverpool, se m'acuden algunes reflexions:

1. Com he escrit moltes vegades, aquest no és le Barça de l'any passat.
2. No vam tenir mota sort, evidentment, però tot i regalar dos gols ens podrien haver fet un parell més.
3. Si no està Etoo, no hi ha gol. No és normal.
4. Jubilació de Motta, Belletti JA!
5. Canvi de sistema: ens coneixen de memòria.
6. Nivell físic penós.Psiològic pitjor.
7. El Liverpool no és cap equipàs. No ens enganyem.
8. Plan renove, JA.

Categoria especial: per què el soci ha fet el carnet un simple negoci?L'alliberament va fer que al meu costat s'aixequessin un munt de seguidors del Liverpool. Algun dia tindrem un disgust.

Mujer Aparcando

Oda al Gilipollismo

La meva capacitat de "sorprendeció", cada cop és més cara. Us heu preguntat fins a on pot arribar la tonteria humana?

No parlaré a nivell familiar, que també, però a nivell social déi n'hi do.
Políticament vivim en un país i estat impresentables. De Barça millor no parlar. De la feina, no m'atreveixo a escriure: trepones i impresentables.

Per què no em sorprenen aspectes positius? Cada cop crec menys en tot... Sort que miro als ulls dels meus i em carrego les piles!!!!!

Ni amor sense sexe!!!

Sant Valentí existeix!!!

Què maco és l'amor sense fronteres, races o religions...

i a més, empresonat!!!

Quique Gonzalez

Entre els molts avantatges que ofereix el bloc, he de reconèixer que descobreixo talents musicals nous per a mi. I gràcies a alguna seitona i mikels diversos (jejejeje) estic gaudint amb aquest paio.

Crec que m'aneu coneixent, perquè l'heu clavada. Tinc debilitat pel jazz i per alguns cantautors transgressors, com el Drexler o (ara) el Gonzalez...

Gràcies per descobrir-me qualitats i sentiments.

Prova contundent

Vaig de cul ...

Fa temps que no escric. Una setmana, era gairebé un món. Però gràcies a l'euríbor i a mogudetes diverses laborals, he de fer un esforç important per a dedicar uns minutets a llegir i conversar amb els amics blocaires.
I el que més m'emprenya, és notar quan vas de cul el temps passa més de pressa. Els nens es fan gran de sobte; la meva cara adquireix unes arrugues interessantísimes, però arrugades ...

De cul i cuesta abajo!!!

Jorge Drexler

Demà em presentaran al Drexler i després, convidat personalment, gaudirem la meva dona i jo del concert que oferirà a l'auditori de St Cugat.

Em fa il·lusió parlar amb ell, dels treballs de la frontera a 12 segundos de oscuridad. Sempre m'ha agradat i la vida ha fet que tinguem amics comuns... curiós.: mons tan diferent, països tan llunyans i ens trobem...

No seré tan hortera de fer-me la foto (o sí...), però prometo la crònica....