dijous, de febrer 08, 2007

Vaig de cul ...

Fa temps que no escric. Una setmana, era gairebé un món. Però gràcies a l'euríbor i a mogudetes diverses laborals, he de fer un esforç important per a dedicar uns minutets a llegir i conversar amb els amics blocaires.
I el que més m'emprenya, és notar quan vas de cul el temps passa més de pressa. Els nens es fan gran de sobte; la meva cara adquireix unes arrugues interessantísimes, però arrugades ...

De cul i cuesta abajo!!!

8 comentaris:

Mikel ha dit...

Doncs res , tu ttranki que lo primer es lo primer aixi que ja saps a escriure al BLOG!!! jejeje nomanó tu tranki que quan vulguis aqui estarem!!!!

Anònim ha dit...

Sé que em faig vell, ho dic sense temença,
que és bo saber que el temps s'escapoleix
i no podem fer res per deturar-lo.
(...)
Què sé de mi? Pel cert, ben poca cosa.
Potser només que estimo amb tanta força
com sempre i em faig vell.
(Miquel Martí i Pol)

ignasi ha dit...

mikel, que no marxo!!!!

anònim, m'ha agradat... Si fos intel·ligent ho hagués escrit jo...

Gran veritat, i bonica...

Anònim ha dit...

I el poema d'en Miquel acaba:
"Al capdavall
tot el que em cal per viure els anys que em resten
equilibradament, sense el temor
d'un bufarull que tot ho desgavelli."
Que n'era de lúcid, que n'era de savi.
Petons

ignasi ha dit...

Quanta raó!!!!!

Anònim ha dit...

Cuida't que la vida dels professionals de l'EF és molt dura (fred, calor, vent...)

Joan ha dit...

quanta raó, hi ha dies que el blog saps que el tens, però ni temps per apropar-t'hi.
salutacions

ignasi ha dit...

Ei anònim.

Que jo no sóc d'EF!!!!

A primària no passem fred. Més aviat suem...