dimarts, de juliol 03, 2007

Serrat Sabina a Terrassa

Doncs m'ho vaig passar molt bé... tot i que vam anar a "caure" darrera d'un xiringuito on fregien butifarres i xistorres (encara em dura la pudor a fumats diversos)...

Ells molt simpàtics i molt professionals. En Serrat un pèl justet de veu, o això em va semblar. Gairebé 3 hores d'espectacle digne i amb els grans clàssics versionats pels dos.
Premi especial pel mestre Miralles: sempre als teus peus...

Enhorabona, bandarres!!!



més imatges (sempre meves!!!!)..
.
I demà, al Palau de la Música m'esperen els SFJAZZ Collective versionant al gran Thelonius Monk.... Ja us en faré cinc cèntims!!!

9 comentaris:

ignasi ha dit...

A petició d'un bon amic que ens va acompanyar (JB) val a dir que no he esmentat l'esforç, que un grup important d'éssers humans, va haver de fer per aconseguir un trist BOCATA de CHORIZO.

Els va costar, i en dono fe, ben bé una horeta de cua ...

Colloooons.... El que no faci la gana....

Anònim ha dit...

fdbdbvfvdfdf

er fari

Mr.Celofan ha dit...

Hace tiempo que digo que a Serrat habría que empezar a hacerle homenajes. Me da que no anda demasiado fino.

O por lo menos eso me parece a mí cuando lo veo.

Mikel ha dit...

Totalment d´acord amb en Mr.Celofan... al serrat s´el veu fotudet...

ignasi ha dit...

Ja he escrit que el nano està un pèl justet de veu...

Però amb presència professional i digníssima...

Anònim ha dit...

El "nano" justet, però amb molta eficàcia a l'escenari. Pot ser una mica "chupón" (com l'Alfredo Landa, tinc entès), vull dir que va "chupar" molta càmara. Ara bé, potser quan siguin a Madrid (al Calderón x exemple, si és que hi van) la cosa acabi sent totalment a l'inrevés. En tot cas..., dos monstres!

ignasi ha dit...

Segons on vagin, s'aniran cedint protagonisme. Però jo ho vaig veure bastant equilibrat....

Encara que els fregits van guanyar per golejada...

jejejejejeje

Melibea ha dit...

A mi també em va semblar que no anava massa bé de veu el Nano, però crec que en aquest cas la veu no es el més important de la seva música.
Penso que tots dos van estar molt igualats a l'hora de tenir protagonisme perquè si bé un jugava a casa, l'altre te un seguici incondicional a la zona de Terrassa.
A mi em van emocionar.

Ignasi ha dit...

Quina enveja veure aquest concert!!

Deu ser una pasada veure aquest parell de monstres de la cançó!!

Jo estic esperant amb candeletes el 27 de setembre per el concert de The Police :P