dijous, de febrer 12, 2009

Un Palau pel Serrat

Gran concert el d'anit al Palau de la Música. Un Serrat pletòric (i amb poca veu...) va emocionar un públic absolutament "entregat" que omplia el palau per segona nit consecutiva. Un magnífic repàs a les cançons catalanes més antigues ( i per mi les millors...) : cançó de matinada; pare; el meu carrer; Barcelona i jo ; temps era temps i dues hores de moltes més cançons. Vam acabar cantant l'unica cançó en castellà (Mediterráneo) i el paraules d'amor acompanyades amb la seva guitarra. Una gran nit amb un gran Kiflus i Miralles als teclats.
Gràcies nano.




3 comentaris:

Cristina ha dit...

Hola Ignasi!
El concert, segons els meus pares, maravellós. Tenia les entrades des de feia gairebé un any i les hi vaig regalar fa uns dies. Jo sé la il.lusió que fan aquestes coses.

D´altra banda, tot i que no t´escric sovint però de tant en tant et llegeixo i ara feia temps que no entrava al teu bloc i he vist el que et passa. Jo no sé si seré capaç de dir-te el que sento però tot i que no et conec espero que tot surti bé. N´estic segura. Pel poc que et conec em sembles una persona forta, positiva, i tens tot el suport que necessites. Endavant!

ddriver ha dit...

segur que va ser na gran nit

zel ha dit...

Jo darrerament el tinc un xic abandonat...

Però el que vull es dir-te que ja era hora que algú escrivís alguna cosa sobre el Phelps!!! Gràcies per fer-ho!