dissabte, d’abril 11, 2009

Més que un partit.


Més que un club, no ho sé. Més que un partit, l’altre dia, segur.

El passat dimecres vaig tenir la sort de viure “in situ” l’espectacle futbolístic que, un cop més , el nostre Barça ens va oferir. Vaig estar a punt de no anar-hi, perquè anar i tornar de Barà em feia mandra, però sort que vaig vèncer-la. La primera part del parit, tot i que s’ha escrit molt, és absolutament indescriptible: control absolut; generositat amb els companys; connexió amb el públic ... Vam començar amb aigua i vam seguir amb una pluja de gols. No sé com acabarà la temporada. El futbol no és una ciència exacta i un àrbitre inútil (com el de l’altre dia) o una pilota al pal, et pot conduir a la derrota. Però no al fracàs. Voldria també agrair al Sr GUARDIOLA la feina feta. Sempre he cregut en ell. Si reviseu els meus antics posts, llegireu com demanava en PEP com a substitut urgent de l’holandès porreta. Com vaig profetitzar (y me joden los profetas) estic segur que hauríem fet millor paper i no haguéssim regalat la segona lliga consecutiva. Ara tinc moltíssimes ganes d’anar al Bernabéu. A jugar com sabem. A tocar la bola i ... que corrin. Avui, més que mai, Visca el Barça.
Pd. Menció d’honor pels del Bàsquet. Eliminar el Tau no és fàcil. Serà possible, per primer cop a la vida, que les dues seccions funcionin??????

2 comentaris:

Mikel ha dit...

es ben cert que vas ser dels primers en apostar ben fort per en Pep.

ignasi ha dit...

Descreguts!!!!!!!
I ara sóc del qui opinen que el INIESTA és el millor jugador del Barça, molt més regular i genial que el Messi