Com va reflectir Fellini a la brillant pel·lícula, la nave va... No sóc aristòcrata, ni navego per l'Egeu, però començo a veure la llum.
Han estat uns mesos duríssims. M'he quedat ben sord d'una oïda i amb molèsties importants, però, tal i com vaig comunicar via mail a molts de vosaltres, la darrera exploració indica que el tumor no ha crescut i que per tant, la ràdio va ser un èxit. Al desembre tornaran les proves, però ara, al juny, puc estar més que content. M'estic acostumant a viure amb un sentit "tocat", però amb una força que em farà ser més fort encara.
Gràcies un cop més a tots els qui han patit amb mi. Gràcies pel vostre suport. Gràcies per aguantar-me en moments inaguantables. Gràcies per haver-me ajudat a matar la boleta.
"e la nave va...." i anirà.
dijous, de juny 11, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
T'anava a donar ànims però veig que no els necessites :p
Crack!
és que m'estimo molt.....
jejejejeje
vinga,força i endavant!!!
Ja saps el que dieun "Mala hierba...". Estic content per tu, i ja saps, never walk alone ;-)
Publica un comentari a l'entrada