Amic Basté.
Fa molt de temps que tinc el bon costum de llevar-me amb el teu programa i normalment sintonitzo força amb la vostra manera d’entendre el món. El passat dijous, però, em vaig emprenyar força amb la manera frívola i poc rigorosa amb que vas informar de les proves de competències bàsiques matemàtiques passades als alumnes de sisè de primària. Vas donar a entendre que la prova era “gairebé ridícula” i d’un nivell baixíssim, amb exemples com 9 x 7 o 3 vegades dotze. Aquesta impressió la vam tenir molts dels docents que tractem amb sisè i que vam al·lucinar amb aquest comentari, força repetit, per cert. Fa més de 20 anys que faig de mestre a un centre privat de St Cugat i aquest any, a més, vaig anar com aplicador (mestre extern ) a una escola pública de la ciutat i puc garantir la validesa dels controls “competencials” fets en aquests dos dies.
Pel que fa a les matemàtiques, no vas dir que “també” es preguntaven : operacions decimals; potències; estimacions; càlcul d’àrees poligonals; sèries +0,6 ; percentatges (8%) ; perímetres; desenvolupament de cossos amb volum; càlcul de temps; interpretació de gràfic de barres; aproximacions decimals ...
Sempre m’ha sabut greu que amb l’ensenyament tothom s’atreveixi. Tothom sap d’educació, de disciplina, d’alumnes,... A més, som un col·lectiu que sempre és notícia quan comencen les vacances i tots els tòpics de sempre.
Rep una forta abraçada d’un oient que sovint s’identifica amb el vostre meravellós programa i que moltes vegades escolta més tard, via internet (perquè a les 9h ens posem a treballar).
Gràcies per la paciència...
Ignasi
divendres, de maig 07, 2010
diumenge, de setembre 13, 2009
Can pericos ...
Ahir vaig anar a "CAN PERICO" per veure l'espanyol Madrid. Comentari ràpid i general:
Un camp molt agradable: il·luminació, visibilitat i so excel·lent.
Accessos horrorosos i parcament IMPOSSIBLE.
Ambient molt perico i gens madridista. Es va xiular, i molt, a l'equip messetari.
Vaig veure moltes senyeres i poquissimes "estanqueres".
A nivell esportiu, molta diferència. Resultat exagerat pel Madrid, però tenen molta arribada i l'espanyol no li fot un gol ni a l'arc de St Martí.
PD. Acostumat al camp nou, ahir vaig pensar que totes les aficions som iguals, excepte amb la presidència. Excepcional Laporta al capdavant del moviment independentista. El Jan no em cau especialment bé, però necessitem gent mediàtica que "es mulli" amb normalitat.
PD2. Impressionant el canal d'intereconomia. No tinc paraules.
Un camp molt agradable: il·luminació, visibilitat i so excel·lent.
Accessos horrorosos i parcament IMPOSSIBLE.
Ambient molt perico i gens madridista. Es va xiular, i molt, a l'equip messetari.
Vaig veure moltes senyeres i poquissimes "estanqueres".
A nivell esportiu, molta diferència. Resultat exagerat pel Madrid, però tenen molta arribada i l'espanyol no li fot un gol ni a l'arc de St Martí.
PD. Acostumat al camp nou, ahir vaig pensar que totes les aficions som iguals, excepte amb la presidència. Excepcional Laporta al capdavant del moviment independentista. El Jan no em cau especialment bé, però necessitem gent mediàtica que "es mulli" amb normalitat.
PD2. Impressionant el canal d'intereconomia. No tinc paraules.
dimarts, de juliol 07, 2009
Cursa per a KENIATES !!!
Amic Màrio, ja tinc una de les properes curses que hem de fer. Fem turisme, no suarem gaire i farem amistats. L'única pega és on ens haurem de posar el pitrall!!!!
mira, mira ....
mira, mira ....
dissabte, de juliol 04, 2009
Rosana al Poble espanyol
Anit vam anar tota la família al concert de la Rosana al poble espanyol. Feia temps que no anava al poblet, i em va agradar recuperar aquest espai per a prendre un bocata i un parell de cervesetes metre gaudeixes d'un bon concert i d'una gran brisa estival.
La Rosana com sempre. A tope i connectant ràpidament amb el públic. El darrer disc, fluixet pel meu gust, tot i que no puc valorar-ho gaire perquè el so era INFUMABLE. Jo pensava que era fruit de la meva sordesa i dels meus problemes auditius, però ràpidament vaig poder comprovar que el problema no era meu, sinó d'un so lamentable. Una llàstima, ja que la resta va ser formidable. En acabar, una passejada pel parc de Montjuïc mentre els ciclistes suaven les 24 hores va posar fi a una molt bonica nit. Per cert: els meus fills s'ho van passar pipa...
La Rosana com sempre. A tope i connectant ràpidament amb el públic. El darrer disc, fluixet pel meu gust, tot i que no puc valorar-ho gaire perquè el so era INFUMABLE. Jo pensava que era fruit de la meva sordesa i dels meus problemes auditius, però ràpidament vaig poder comprovar que el problema no era meu, sinó d'un so lamentable. Una llàstima, ja que la resta va ser formidable. En acabar, una passejada pel parc de Montjuïc mentre els ciclistes suaven les 24 hores va posar fi a una molt bonica nit. Per cert: els meus fills s'ho van passar pipa...
divendres, de juny 26, 2009
Sr Villa: por favor !!!!
Feia molt de temps que no veia fer tan el ridícul a la premsa (sobretot diaris esportius catalans i espanyols) com aquests dies amb el cas Villa . A qui estima Villa? Quin és el club dels seus amors? On anirà a jugar? És Luís Enrique o Roberto carlos?
Por favor: esperamos tu mensaje ... Quina pena, xD !!!!
dijous, de juny 11, 2009
e la nave va ....
Com va reflectir Fellini a la brillant pel·lícula, la nave va... No sóc aristòcrata, ni navego per l'Egeu, però començo a veure la llum.
Han estat uns mesos duríssims. M'he quedat ben sord d'una oïda i amb molèsties importants, però, tal i com vaig comunicar via mail a molts de vosaltres, la darrera exploració indica que el tumor no ha crescut i que per tant, la ràdio va ser un èxit. Al desembre tornaran les proves, però ara, al juny, puc estar més que content. M'estic acostumant a viure amb un sentit "tocat", però amb una força que em farà ser més fort encara.
Gràcies un cop més a tots els qui han patit amb mi. Gràcies pel vostre suport. Gràcies per aguantar-me en moments inaguantables. Gràcies per haver-me ajudat a matar la boleta.
"e la nave va...." i anirà.
Han estat uns mesos duríssims. M'he quedat ben sord d'una oïda i amb molèsties importants, però, tal i com vaig comunicar via mail a molts de vosaltres, la darrera exploració indica que el tumor no ha crescut i que per tant, la ràdio va ser un èxit. Al desembre tornaran les proves, però ara, al juny, puc estar més que content. M'estic acostumant a viure amb un sentit "tocat", però amb una força que em farà ser més fort encara.
Gràcies un cop més a tots els qui han patit amb mi. Gràcies pel vostre suport. Gràcies per aguantar-me en moments inaguantables. Gràcies per haver-me ajudat a matar la boleta.
"e la nave va...." i anirà.
dissabte, de maig 16, 2009
TIEMPOS DE CRISIS.
Es agosto, una pequeña ciudad de costa, en plena temporada; cae una lluvia torrencial hace varios días, la ciudad parece desierta. Todos tienen deudas y viven a base de créditos. Por fortuna, llega un ruso forrado y entra en un pequeño hotel con encanto. Pide una habitación. Pone un billete de 100€ en la mesa del recepcionista y se va a ver las habitaciones. El jefe del hotel agarra el billete y sale corriendo a pagar sus deudas con el carnicero. Este coge el billete y corre a pagar su deuda con el criador de cerdos. A su turno éste se da prisa a pagar lo que le debe al proveedor de pienso para animales. El del pienso coge el billete al vuelo y corre a liquidar su deuda con la prostituta a la que hace tiempo que no paga. En tiempos de crisis, hasta ella ofrece servicios a crédito. La prostituta coge el billete y sale para el pequeño hotel donde había traído a sus clientes las últimas veces y que todavía no había pagado. En este momento baja el ruso, que acaba de echar un vistazo a las habitaciones, dice que no le convence ninguna, coge el billete y se va de la ciudad. Nadie ha ganado un duro, pero ahora toda la ciudad vive sin deudas y mira el futuro con confianza!
MORALEJA: SI EL DINERO CIRCULA, SE ACABA LA CRISIS.
dimecres, d’abril 29, 2009
dilluns, d’abril 13, 2009
Gran sèrie: ROMA
L'última sèrie que vaig seguir, va ser Falcon Crest. D'això fa molt. Fa tant, que dubto que els joves addictes a les sèries d'avui dia, sàpiguen qui eren aquells falconets. Però un bon amic (gràcies ferran) em va deixar els dvd's corresponents als capítols de la 1ra temporadade ROMA i els he trobal genials. Només he vist els primers sis, però n'estic ben enganxat.Us la recomano. És boníssima. I si a més, actives l'opció dels comentaris històrics, el resultat és espectacular.


dissabte, d’abril 11, 2009
Més que un partit.

Més que un club, no ho sé. Més que un partit, l’altre dia, segur.
El passat dimecres vaig tenir la sort de viure “in situ” l’espectacle futbolístic que, un cop més , el nostre Barça ens va oferir. Vaig estar a punt de no anar-hi, perquè anar i tornar de Barà em feia mandra, però sort que vaig vèncer-la. La primera part del parit, tot i que s’ha escrit molt, és absolutament indescriptible: control absolut; generositat amb els companys; connexió amb el públic ... Vam començar amb aigua i vam seguir amb una pluja de gols. No sé com acabarà la temporada. El futbol no és una ciència exacta i un àrbitre inútil (com el de l’altre dia) o una pilota al pal, et pot conduir a la derrota. Però no al fracàs. Voldria també agrair al Sr GUARDIOLA la feina feta. Sempre he cregut en ell. Si reviseu els meus antics posts, llegireu com demanava en PEP com a substitut urgent de l’holandès porreta. Com vaig profetitzar (y me joden los profetas) estic segur que hauríem fet millor paper i no haguéssim regalat la segona lliga consecutiva. Ara tinc moltíssimes ganes d’anar al Bernabéu. A jugar com sabem. A tocar la bola i ... que corrin. Avui, més que mai, Visca el Barça.
Pd. Menció d’honor pels del Bàsquet. Eliminar el Tau no és fàcil. Serà possible, per primer cop a la vida, que les dues seccions funcionin??????
diumenge, d’abril 05, 2009
Circuit de Catalunya
divendres, de març 13, 2009
COÑAZO d'escrit !!!
Avui he acabat les 25 sessions de ràdio. Em trobo molt bé i sembla ser que tot acabarà en un gran ensurt. Ha estat molt dur anar cada dia durant tant de temps a l'institut oncològic de la Teknon per a posar-me la màscara i ser irradiat per la maquineta. Agrair al personal del departament de ràdiooncologia: secretàries, tècniques, doctors... Els he obsequiat amb un bon desdejuni, però es mereixen un monument per la seva professionalitat i sobre tot, pel seu cor. M'han fet estar molt tranquil i m'han ajudat tant... Gràcies especialment a la Sandra i la Raquel.
A la feina m'ho han posat fàcil. No he agafat la baixa i molts companys m'han ajudat a trampejar les classes que arribava tard. Vull agrair (un cop més) als meus amics de veritat, que han patit amb mi i m'han ajudat molt més del què era necessari: Isa, MªJosé i Ricard. Gràcies, de debò. I gràcies a la resta de profes pel seu ajut. *comentari eliminat a petició de popeye. jejejeje
Als amics de curses, blocs, facebook. A la vostra manera m'heu ajudat molt amb els vostres comentaris i trucades: keniata, donaire, mikel, sílvia, hanrath, ... (perdoneu els qui em deixo.)
A la família "se le supone", però l'he sentit molt a prop meu: germanes, pares,sogres,cunyats... i evidentment a la meva dona i als meus fills, que en silenci, també han patit força.
Em deixo als amics de sempre (nuri,jordi, xavi, àngels, francesc, JMaria, núria ...) i a moltíssims pares dels meus alumnes que m'han animat en tot moment.
Ara el metge em dóna 3 mesos de "calma". Al juny em faran un Ressonància per veure com està el fotut tumor i em faran controls cada 6 mesos. Dilluns començaré a córrer i a fer vida normal. (he de fer règim!!!!) L'oïda em segueix molestant, i és molt probable que la perdi totalment en 5 anys. Però igual NO! He passat un tràngol difícil. Mai no havia patit cap problema de salut, tret d'un parell de càries. La malaltia em quedava lluny. Ara he après a admirar la gent que lluita contra el càncer. He compartit 25 dies amb gent que està fent químio, ràdio i tota mena d'operacions. He après tant! M'emociona recordar aquelles cares, aquells cossos prims i aquells ulls plens de pors i d'il·lusions. No puc fer res per ells. Però estic més tranquil, sabent que darrera aquelles portes, trobaran uns àngels que amb un somriure sincer a la boca els diran: comencem !!!!
dijous, de febrer 12, 2009
Un Palau pel Serrat
Gran concert el d'anit al Palau de la Música. Un Serrat pletòric (i amb poca veu...) va emocionar un públic absolutament "entregat" que omplia el palau per segona nit consecutiva. Un magnífic repàs a les cançons catalanes més antigues ( i per mi les millors...) : cançó de matinada; pare; el meu carrer; Barcelona i jo ; temps era temps i dues hores de moltes més cançons. Vam acabar cantant l'unica cançó en castellà (Mediterráneo) i el paraules d'amor acompanyades amb la seva guitarra. Una gran nit amb un gran Kiflus i Miralles als teclats.
Gràcies nano.

Gràcies nano.

dissabte, de febrer 07, 2009
La doble moral ...
El cas Michael Phelps m'ha deixat indignat. No s'ha dopat per fer millor temps. No ha fet mal a ningú. S'ha disculpat públicament. L'han sancionat per 3 mesos. L'han linxat com si fos el pitjor delinqüent del món... És escandalós! Deixin en pau el noi, que esportivament és estratosfèric i que simplement va experimentar una pipa de droga que a ningú, tret d'ell, va fer cap mal.
Per què no fem el mateix amb els banquers, polítics corruptes o delinqüents de veritat!!! Quina vergonya i quina doble i fastigosa moral. Endavant Phelps. Molts estem amb tu.
dijous, de febrer 05, 2009
Compte enrere !!!!
Avui he començat la radioteràpia a la clínica Teknon. Només em queden 24 sessions i m'he proposat ser positiu: anirà bé ! Aquest és l'objectiu final. Però vull anar a pams i motivar-me amb objectius a curt plaç: seguir treballant normalment; seguir corrent regularment; seguir anant a concerts (dimecres Serrat al Palau ...) i agrair la gran sort que he tingut. M'ho han detectat a temps. Tinc la Mútua que em cobreix les despeses de la maquineta. Tinc una família que m'ha recolzat al màxim. I a la feina tot són facilitats... I el Barça va bé !!!!!
Què més es pot demanar ...........
Què més es pot demanar ...........
dijous, de gener 15, 2009
Endavant i més animat ....
Avui, el metge oncoradiocirurgià, m'ha visitat. Creu que el tractament de radio em pot anar bé. Alguns riscos, però un 90% de bons pronòstics. Altes probabilitats de perdre audició en 5 anys, però si m'obrissin, després de 8 a 10 hores d'operació i el risc que comporta, la sordesa és absoluta!
Estic content, però païnt les 25 sessions que m'esperen!!!! 5 setmanes de dilluns a divendres a la teknon!!! Sort que puc arribar i tornar conduint i cada sessió dura 15 minuts!!!
I sort, vull dir-ho, que la meva empresa i els meus companys m'han fet sentir bé: tot són facilitats: direcció;gerència;coordinació;companys... I a la meva dona que tant m'aguanta!!! Algun dia us ho agrairé... GRÀCIES per ajudar-me tant!!!
GUANYARÉ!!! amb el vostre ajut...
Estic content, però païnt les 25 sessions que m'esperen!!!! 5 setmanes de dilluns a divendres a la teknon!!! Sort que puc arribar i tornar conduint i cada sessió dura 15 minuts!!!
I sort, vull dir-ho, que la meva empresa i els meus companys m'han fet sentir bé: tot són facilitats: direcció;gerència;coordinació;companys... I a la meva dona que tant m'aguanta!!! Algun dia us ho agrairé... GRÀCIES per ajudar-me tant!!!
GUANYARÉ!!! amb el vostre ajut...
divendres, de gener 09, 2009
angoixat
Parlo amb un; parlo amb l'altre ... Operació llarga. Difícil accés. Nervi facial. Pots quedar sord. Pocs especialistes otoneurocirurgians. Em llevo i penso: quina putada! Estic veient la TV i penso : quina putada! Surto a córrer penso: quina putada!
Espero que dilluns, el meu salvador neurocirurgià Poch (ja va operar el meu fill del cap amb 4 mesos i li va treure una hèrnia discal a la meva dona) em digui que m'ho fa ell. Diuen que no hay 2 sin 3 !!! M'agradaria saber qui, quan i on. Es fa pesat. Angoixa massa.
Moltes gràcies pels ànims i el suport que estic rebent. Espero, algun dia, poder-ho celebrar junts i "respirar" tranquil. Mai millor dit: no m'ho puc treure del cap i per això necessito un metge!!!!
divendres, de gener 02, 2009
Això és por !!!!
Sé que sóc un cagat i sé que molts se n'enfotran del què he passat avui, però necessito desfogar-me. Els qui em coneixeu sabeu que fa més d'un mes, em vaig quedar completament sord d'una oïda. Em posava un auricular "a tope" i no sentia RES!. Em van donar cortisona i en una setmana vaig recuperar un 60-70% d'audició. Recuperació molt ràpida però des de llavors estancada. Van ser 10 dies duríssims perquè a part de no sentir res, tenia una pitada constant que em feia tornar boig. El metge, però, va dir que per quedar-nos tranquils (vol dir que no ho estàvem...) m'havia de fer una resonancia magnètica cerebral. I avui era el dia. Quan m'han fotut a la puta màquina em volia morir. Comptava els segons com mai. Però als 15 minuts, quan pensava que em dirien adéu, em diuen que cal posar contrast. Punxada i 15 minuts més.... A parts de l'angoixa de la puta màquina, ara em sumo l'angoixa del per què un contrast que no estava demanat!!!
Quin rotllo, oi? Estic acollonit. Dijous sabré com acaba ....... o comença ....... la història.
Gràcies per llegir-me.
Una acollonit
Quin rotllo, oi? Estic acollonit. Dijous sabré com acaba ....... o comença ....... la història.
Gràcies per llegir-me.
Una acollonit
dimecres, de novembre 19, 2008
Talent. Virtuosisme. Buffffffffff
5 mestres. 2 hores i mitja més dos bisos. Palau de la Música de gom a gom. Molts músics a la sala i de veí a Max Suñé (espero que no em llegís la crònica de pegasus). Gran nit de jazz. Em va sorprende Kenny Garret: genial. I pensar que ha estat discutit en un passat!!! Gran Colaiuta a la bateria; impressionant treball el del baixista McBride; Chic Corea intens i un John McLaughlin brillant, però per moments una mica"marciano"(prendria nota el Max???)
No sovintegen concerts com aquest, per desgràcia. Un deu per la programació de the project.


dilluns, de novembre 17, 2008
Bon cap de setmana
Aquest ha etat un bon cap de setmana perquè ha tingut de tot: un matí de dissabte de futbol amb els nens. Una bona migdiada. Una cursa (5 milles de Cerdanyola) a les 19.40h. Interessant i original: córrer de nit... Molt ben organitzada i on vaig fer el meu rècord de temps (8km en 46 min a ritme de 5.50 min /km)...
L'endemà dinar familiar a ca l'Andorrà (Castellfollit del Boix) on la meva germana GRAN va celebrar els 50 tacos!!!!Segueix tenint el bon costum de pagar-nos un bon dinar a tota la família!!!!
De tornada, directe a l'Auditori de St Cugat on gairebé no em deixen entrar al gran concert de Chucho Valdes i els seu jazz llatí. Vaig sortir just i hi havia "caravana"... Feia 10 minuts que havia començat i sort del cap de sala (que em coneixia de vista) que ens va colar per la porta de dalt !!!
Ara espero el grandiós concert de demà al Palau de la Música: Chick Corea, piano John McLaughlin, guitarra Kenny Garrett, saxo alt Christian McBride, contrabaix Vinnie Colaiuta, bateria ... buffffffffff
Millor quintet IMPOSSIBLE !!!!
L'endemà dinar familiar a ca l'Andorrà (Castellfollit del Boix) on la meva germana GRAN va celebrar els 50 tacos!!!!Segueix tenint el bon costum de pagar-nos un bon dinar a tota la família!!!!
De tornada, directe a l'Auditori de St Cugat on gairebé no em deixen entrar al gran concert de Chucho Valdes i els seu jazz llatí. Vaig sortir just i hi havia "caravana"... Feia 10 minuts que havia començat i sort del cap de sala (que em coneixia de vista) que ens va colar per la porta de dalt !!!
Ara espero el grandiós concert de demà al Palau de la Música: Chick Corea, piano John McLaughlin, guitarra Kenny Garrett, saxo alt Christian McBride, contrabaix Vinnie Colaiuta, bateria ... buffffffffff
Millor quintet IMPOSSIBLE !!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


