La música de Thelonious Monk.
Gran nit de jazz de gran qualitat. Als 20 minuts de començar, el públic (xiulant...) va fer aturar el concert per un molestíssim soroll en una de les pantalles acústiques.
Mitja hora després, els músics accedien a continuar el concert en acústic. Per mi, millor, tot i tenir la sort de seure a la fila 8.
Va ser un jazz estructurat com a música de cambra:domini total d'instruments (virtuosos) i mecanismes absolutament treballats. Res d'improvitzacions. Cap clàssic i cap concessió. Un jazz per a entesos. A destacar Joe Lovano i Dave Douglas.
2 comentaris:
que fort aixo de que tinguesin que tocar en acustic...
Doncs es van haver d'esforçar al 200% ...
A mi em va agradar...
Si puc escollir: a desendollar!!!
Publica un comentari a l'entrada